Adala: espiritualitat, consciència
i reggae d’arrel barcelonina

Dins el panorama del reggae contemporani en català, Adala s’ha convertit en una de les veus més personals i reconeixibles dels últims anys. El projecte liderat pel músic barceloní Guillem Simó ha sabut construir una identitat pròpia a partir del reggae, el dub i les músiques jamaicanes, però incorporant també influències del hip-hop, el jazz i l’electrònica moderna.

La seva proposta destaca especialment per la combinació entre espiritualitat, crítica social i introspecció personal. A diferència d’altres bandes més orientades a la música festiva, Adala ha desenvolupat un univers més reflexiu i atmosfèric, connectat tant amb la cultura sound system com amb les noves escenes urbanes catalanes.

Els inicis: la cultura sound system de Barcelona

Adala neix oficialment l’any 2015 dins l’escena reggae i sound system de Barcelona. Abans d’iniciar aquest projecte personal, Guillem Simó ja havia participat en formacions vinculades a la música jamaicana com A4 Reggae Orchestra. Les primeres gravacions van arribar en col·laboració amb músics com Roger “Bongoroll” Villanueva i Quim “King Siva” Simó, dins una banda creada inicialment sota el nom de The Cold December.

Aquells primers anys van estar marcats per una clara influència del reggae roots dels anys setanta i vuitanta, així com per l’univers del dub i la cultura sound system. Barcelona vivia aleshores un moment de creixement d’aquestes escenes alternatives, amb estudis com La Panchita Records jugant un paper important en la consolidació del reggae fet a Catalunya.

Entre 2016 i 2018, Adala va publicar la trilogia formada per Born, Cel i Ona, treballs que acabarien agrupats posteriorment sota el nom Born·Cel·Ona. Aquestes primeres obres ja mostraven moltes de les constants del seu univers: reggae de fort contingut líric, crítica al capitalisme urbà, espiritualitat i defensa de la transformació social a través de la música.

Discografia essencial

La trajectòria discogràfica d’Adala mostra una evolució clara des d’un reggae més clàssic cap a una fusió cada vegada més oberta amb sonoritats urbanes contemporànies.

Born Cel Ona (2016-2018)

Aquest conjunt de treballs representa la primera gran etapa artística d’Adala. Musicalment, hi predomina el reggae roots, el dub i les influències jamaicanes clàssiques. Les lletres tenen una forta càrrega política i espiritual, amb reflexions sobre la ciutat, el sistema econòmic i la consciència col·lectiva.

Cançons com Temps de guerra, Drames, Mateix foc o Mr. Fireman van començar a donar-li notorietat dins l’escena reggae catalana.

Blank Fosk (2018)

Aquesta mixtape va representar el primer gran salt de popularitat del projecte. El treball mantenia l’essència reggae però incorporava una producció més moderna i accessible. El tema Nòmada es va convertir en una de les cançons més conegudes d’Adala i va ajudar-lo a arribar a públics més amplis.

Klima (2022)

Després d’un període d’aturada i d’un viatge a Mèxic amb Chalart58, Adala va tornar amb el seu primer àlbum de llarga durada. Klima és un disc més madur i introspectiu, molt marcat per la idea de connexió amb la terra i per una mirada crítica sobre el món contemporani.

El treball va ampliar considerablement el públic de l’artista i el va consolidar com una de les figures centrals del reggae català actual. Diverses fonts destaquen l’impacte dels seus directes durant aquesta etapa, incloent actuacions al Rototom Sunsplash i al Viña Rock.

Delta (2023)

Amb Delta, Adala fa un pas més en la seva evolució artística. El disc incorpora amb més naturalitat influències del hip-hop, el trap i les músiques urbanes modernes, sense abandonar del tot el reggae. Les lletres es tornen més personals i introspectives, mantenint alhora la mirada col·lectiva i social que sempre ha caracteritzat el projecte.

Aquest treball és sovint considerat el disc que consolida definitivament la identitat pròpia d’Adala dins l’escena musical catalana contemporània.

Les cançons més significatives

Entre les peces més representatives d’Adala destaca Nòmada, convertida en un dels grans himnes de la seva trajectòria. També són especialment importants Temps de guerra, una de les seves primeres composicions conegudes, i La nostra sentència, tema amb una clara càrrega reivindicativa.

Altres cançons destacades són Bala Perdida, amb la col·laboració de Santa Salut, Mateix foc, Drames o Amor al barri. Aquestes peces mostren molt bé la seva capacitat per unir reggae, rap i reflexió social dins una mateixa proposta artística.

Musicalment, Adala destaca especialment per l’ús de bases profundes, atmosferes dub i una manera de cantar molt pausada i meditativa, sovint més propera al spoken word i al rap lent que no pas al reggae festiu convencional.

La seva influència avui

Adala ocupa avui un lloc central dins l’escena reggae i urbana en català. La seva importància no es basa només en l’èxit de determinades cançons, sinó en la construcció d’un llenguatge propi capaç de connectar la cultura reggae tradicional amb les noves generacions urbanes.

També ha contribuït a reforçar l’escena sound system catalana i la idea d’un reggae fet en català amb identitat pròpia, allunyat tant de la simple imitació jamaicana com de la música comercial convencional.

La seva influència es percep especialment en artistes que combinen reggae, dub, rap i electrònica des d’una perspectiva introspectiva i crítica. En aquest sentit, Adala representa una evolució del reggae català cap a formes més contemporànies, urbanes i espirituals.

Avui, el projecte continua sent una de les propostes més personals i coherents de la música alternativa catalana, capaç de mantenir l’essència del reggae mentre explora constantment nous camins sonors.