Quan es parla de la història del rap en català, hi ha un nom que apareix de manera inevitable: At Versaris. En una època en què el hip-hop en català era encara un fenomen molt minoritari, el grup va demostrar que la llengua catalana podia adaptar-se perfectament als codis del rap contemporani i que aquest gènere podia ser una eina de reflexió social, crítica política i expressió artística de primer nivell.
Durant la primera dècada del segle XXI, At Versaris es va convertir en una referència imprescindible de l'escena hip-hop catalana gràcies a unes lletres elaborades, una gran exigència artística i un discurs profundament compromès amb la realitat social del seu temps.
At Versaris va néixer a Barcelona a principis dels anys 2000. El nucli principal del projecte estava format per Pau Llonch (veu), també conegut pel seu activisme social i cultural, Rogrigo Laviña i Joan Riera «DJ Singular». Al llarg dels anys, la formació va comptar també amb la participació d'altres músics i col·laboradors.
El grup va sorgir en un moment en què la major part del rap produït a Catalunya s'expressava en castellà. Apostar pel català dins el hip-hop no era encara una opció habitual, i At Versaris va haver d'obrir camí en un terreny pràcticament verge.
Des dels primers treballs, la banda va defensar una concepció del rap molt vinculada a la tradició clàssica del hip-hop: importància de les lletres, consciència crítica, compromís social i una clara voluntat de transformar la realitat a través de la música.
Musicalment, At Versaris es movia principalment dins el rap clàssic o boom bap, amb influències del hip-hop nord-americà dels anys noranta. Les seves produccions incorporaven bases construïdes a partir de samples, ritmes contundents i una gran atenció a la construcció del discurs verbal.
Però el gran element diferencial del grup era la seva escriptura. Les lletres d'At Versaris destacaven per la densitat conceptual, l'ús de referències culturals i polítiques i una gran riquesa lingüística. Les seves cançons abordaven qüestions com la precarietat laboral, la desigualtat social, l'antifeixisme, la defensa de la llengua catalana o la crítica al sistema econòmic contemporani.
Aquest enfocament els va convertir en una de les formacions més respectades dins els circuits alternatius i els moviments socials dels Països Catalans.
Discografia essencial
• Va amb nosaltres (2007)
• La vida són 2 dies (2008)
• A cada passa (2009)
• Per principis elegants (2011)
• No Fear (2013)
Entre les peces més representatives d'At Versaris destaca Proposta de mínims, una de les cançons que millor resumeixen la seva capacitat de combinar crítica social i quotidianitat.
També són especialment recordades A cada passa, Dos és un, Cançons que són tu o No fear, temes que mostren la seva habilitat per transformar qüestions polítiques i socials en narratives personals i accessibles.
Una de les grans virtuts del grup era evitar el discurs simplista. Les seves lletres plantejaven preguntes més que no pas oferien respostes fàcils, fet que les ha mantingut vigents amb el pas dels anys.
Resulta impossible parlar d'At Versaris sense esmentar la figura de Pau Llonch. A més de la seva activitat musical, ha estat vinculat a nombrosos projectes culturals, educatius i de transformació social, especialment a través de cooperatives i iniciatives comunitàries.
Aquest compromís no era un element afegit a la música del grup, sinó una part central de la seva identitat artística. Per això At Versaris va ser percebut sovint no només com una banda de rap, sinó com un projecte cultural amb una clara vocació de conscienciació social.
La importància d'At Versaris dins la música catalana va molt més enllà de les seves vendes o de la seva presència mediàtica. El seu principal llegat és haver contribuït decisivament a normalitzar el català dins el hip-hop contemporani.
Molts artistes posteriors, des de projectes de rap més clàssic fins a figures de les noves músiques urbanes, han reconegut indirectament o directament la influència d'At Versaris com a pioners.
Abans que el català fos habitual dins el trap, el rap o les músiques urbanes, At Versaris ja havia demostrat que la llengua podia ser una eina poderosa per construir rimes complexes, discursos crítics i cançons amb una enorme força expressiva.
Per això, més d'una dècada després de la seva desaparició, At Versaris continua sent una referència imprescindible per entendre la història i l'evolució del rap català.