Josep Guardiola

Josep Guardiola, el "crooner" català

Josep Guardiola Díaz de Rada va néixer a Barcelona el 22 d'octubre de 1930 i va morir el 9 d'abril de 2012. Va ser cantant, saxofonista i violinista. 

De petit va estudiar violí i va començar a cantar a la parròquia del seu barri de Barcelona. Més tard, entre 1949 i finals dels anys cinquanta, va formar part de l'orquestra de ball The Crazy Boys, on cantava i tocava el saxo interpretant repertori de swing i jazz. 

Aquesta experiència li va donar una gran solidesa musical. A diferència d'altres cantants de l'època, tenia formació instrumental i coneixements de llenguatge musical.

L'èxit dels anys cinquanta i seixanta

Va començar a enregistrar discos a finals dels anys cinquanta. Un dels seus trets més característics va ser adaptar al català i al castellà grans èxits internacionals, especialment italians, francesos i nord-americans. 

Entre els artistes que va versionar hi havia Domenico Modugno, Charles Aznavour i altres figures molt populars de l'època. També va popularitzar versions de cançons com Sixteen Tons, Mack the Knife i Los niños del Pireo. 

La seva veu elegant i profunda el va convertir en un dels grans intèrprets melòdics de la seva generació. La ràdio va ser fonamental per a la seva popularitat.

El "crooner" català

Molta gent el considera una mena de Frank Sinatra català i espanyol. Entre les seves cançons més recordades hi ha:

• Dieciseis toneladas

• Los niños del Pireo

• Mackie el Navaja 

• Ol' Man River

• Verde campiña

• Exodus

• Pequeña flor

• Extraños en la noche

Festivals i reconeixement internacional

Va participar en nombrosos festivals de cançó. L'any 1960 va guanyar el Festival de la Cançó d'Andorra. 

El moment de màxima projecció internacional va arribar el 1963, quan va representar Espanya a Eurovisió amb la cançó Algo prodigioso.

Una discografia enorme

Segons la Viquipèdia, al llarg de la seva carrera va arribar a enregistrar 540 cançons. 

La seva producció abraça balades, versions de temes internacionals, cançons catalanes, música popular i repertori d'inspiració jazzística i swing. 

La seva relació amb la llengua catalana

Un aspecte important és que va ser dels primers artistes que van enregistrar versions en català de grans èxits internacionals en una època en què no era gens fàcil fer-ho. 

Els darrers anys

A partir de finals dels anys setanta la seva popularitat va anar disminuint, coincidint amb l'arribada del rock i els canvis en els gustos musicals. Tot i això, va continuar sent una figura molt respectada. El 1998 va publicar el recopilatori 40 aniversario, amb la col·laboració d'artistes com Joan Manuel Serrat, Dyango i Loquillo.

Per a molts aficionats, Josep Guardiola continua sent la gran veu melòdica catalana dels anys cinquanta i seixanta, una mena de "crooner mediterrani" amb una dicció impecable i una elegància vocal molt característica.