Oques Grasses neix a Osona a principis de la dècada de 2010, en un context on la música en català començava a diversificar-se estilísticament i a perdre algunes de les rigideses de gènere dels anys anteriors.
El projecte es forma a partir d’un grup de músics joves amb voluntat clara d’explorar una sonoritat oberta i sense etiquetes estrictes. Des del principi, la seva proposta es construeix sobre la fusió: pop, reggae, funk, tocs d’ska i elements electrònics es combinen amb una actitud vitalista i festiva.
Els primers anys estan marcats pel treball en directe i per una progressiva consolidació dins l’escena catalana, especialment en circuits de festivals i festes majors. Aquesta etapa inicial és clau per definir la seva identitat: una banda pensada tant per a l’estudi com, sobretot, per a l’escenari.
Primer treball del grup, on ja es percep la seva voluntat de barreja estilística i una energia molt orgànica. Serveix com a carta de presentació dins l’escena emergent catalana.
Un dels discos que comença a donar-los més visibilitat. Aquí el grup reforça la seva identitat festiva i la combinació entre pop i reggae, amb un so més definit.
Treball clau en la seva consolidació. El disc mostra una producció més treballada i una evolució cap a sonoritats més modernes, sense perdre l’essència desenfadada.
Un dels àlbums més populars de la seva carrera. Representa un salt qualitatiu i de reconeixement generalitzat, amb una forta connexió amb el públic i presència en l’escena festiva i de festivals.
Disc de maduresa artística i consolidació massiva. Combina energia, emoció i un so molt refinat, i reforça la seva posició com un dels grups més populars del panorama català actual.
Sta guai – Un dels temes més reconeixibles del grup, amb un esperit vitalista i molt representatiu del seu estil festiu.
In the Night – Cançó que mostra la seva capacitat de combinar pop i emoció amb producció moderna.
Serem ocells – Tema de gran càrrega poètica i emocional, molt estimat pel públic.
Torno a ser jo – Representa la seva faceta més introspectiva dins d’un marc pop.
Petar-ho – Exemple clar de la seva vessant més festiva i orientada al directe.
Elefants – Una de les cançons més populars en l’etapa de gran consolidació del grup.
L’estil d’Oques Grasses es caracteritza per la fusió de múltiples gèneres sense subordinació a un sol patró. El seu so combina pop contemporani, reggae, funk, ska i elements electrònics amb una sensibilitat molt marcada per la melodia i el ritme.
A nivell líric, les seves cançons alternen entre l’alegria vitalista i la introspecció emocional. Sovint utilitzen imatges simples però evocadores, amb un llenguatge directe que facilita la connexió amb el públic.
Musicalment, el grup ha evolucionat cap a produccions més sofisticades amb el pas del temps, mantenint però una identitat clara basada en la frescor, l’energia i la proximitat.
La principal aportació d’Oques Grasses a la música en català és la seva capacitat de normalitzar un pop festiu, emocional i massiu sense perdre identitat lingüística ni proximitat cultural.
Han contribuït a:
Expandir el públic del pop en català cap a audiències molt més àmplies
Normalitzar la presència de la música en català en festivals i espais de gran format
Introduir una estètica sonora híbrida i moderna dins l’escena local
Connectar generacionalment amb un públic jove a través d’un llenguatge emocional directe
En conjunt, representen una generació de grups que han redefinit què pot ser la música popular en català avui: oberta, híbrida i emocionalment accessible sense renunciar a la personalitat pròpia.