Ara Va de Bo va néixer l'estiu de 1971 de la mà de Xesco Boix, Josep Maria Pujol, Jordi Roura, Núria Ventura i Laura Pérez, alguns d'ells provinents del mític Grup de Folk.
Més que un grup musical, van ser els pioners d'un nou concepte d'animació infantil a Catalunya.
El nom prové de la tornada de la cançó tradicional catalana Una dona llarga i prima.
Abans d'Ara Va de Bo, els espectacles per a infants acostumaven a ser més passius. El grup va introduir una idea que avui ens sembla natural però que aleshores era innovadora: la participació.
Les seves actuacions combinaven cançons, danses, jocs, contes, rondalles, pallassos i activitats col·lectives.
Actuaven a escoles, esplais, associacions de veïns i festes majors d'arreu de Catalunya.
Un dels seus grans mèrits va ser recuperar i difondre el patrimoni musical català.
Des dels inicis van treballar en dues direccions:
la recuperació de cançons populars catalanes,
i l'adaptació de cançons d'altres països, especialment del folk nord-americà de figures com Pete Seeger, Bob Dylan o Joan Baez.
Moltes generacions de nens van conèixer cançons tradicionals gràcies als seus discos i espectacles.
La seva discografia és molt extensa —més de vint enregistraments segons algunes fonts— i inclou títols emblemàtics com:
Uni, Dori (1971)
Cavallet de cartró (1972)
Pere Poma (1973)
El gripau blau (1974)
Xiula Maula (1977)
Ara va de Rock! (1977)
Entre les cançons que van popularitzar hi trobem peces tan conegudes com La masovera o En Joan petit quan balla.
Amb el temps van incorporar elements teatrals, màscares, titelles i grans figures escèniques en espectacles com:
Això va contribuir a crear un model d'espectacle infantil que després seria imitat per moltes altres companyies.
Probablement la seva aportació més important és haver estat considerats els principals pioners de l'animació infantil a Catalunya i dels primers grups dedicats exclusivament a la mainada.
Al llarg de la seva història han passat pels seus espectacles més de setanta músics i actors diferents.
Ara Va de Bo no va ser només un grup infantil: va ser un moviment cultural que va recuperar cançons tradicionals, va introduir noves formes de participació i va contribuir decisivament a la normalització de la música infantil en català durant els anys setanta i posteriors.