Anna Andreu (Sant Quirze del Vallès, 1988) és una cantant, guitarrista i compositora catalana que s’ha consolidat com una de les veus més rellevants de la cançó d’autor contemporània en català.
Amb una proposta aparentment minimalista però molt treballada, la seva música destaca per la capacitat de transformar allò essencial —veu, guitarra i pocs elements més— en un univers expressiu profund i suggeridor.
Abans d’iniciar la seva carrera en solitari, Anna Andreu va formar part del duo Cálido Home, amb qui va desenvolupar un primer recorregut musical.
El salt definitiu arriba l’any 2020 amb el seu debut en solitari, Els mals costums, un disc que la situa ràpidament en el mapa musical català com una proposta singular i prometedora.
Des d’aleshores, la seva trajectòria ha estat marcada per una evolució coherent i sostinguda, amb una col·laboració constant amb la multiinstrumentista Marina Arrufat, peça clau del seu univers sonor.
Tot i tenir una producció relativament curta, la seva obra ha tingut un impacte notable:
Els mals costums (2020)
La mida (2022)
Vigília (2025)
Especialment La mida va consolidar el seu reconeixement, amb el Premi Enderrock 2023 al millor disc de cançó d’autor, entre altres distincions.
Aquesta discografia mostra una voluntat clara de prioritzar la qualitat i la coherència artística per sobre de la productivitat.
La música d’Anna Andreu es mou dins del territori del folk-pop i la cançó d’autor, però amb una identitat molt definida.
Els seus trets més característics són:
Minimalisme sonor: arranjaments continguts i sense artificis
Lletres poètiques i simbòliques, molt treballades formalment
Una tensió interna entre fragilitat i força
Una aposta per la mesura i l’equilibri com a eixos expressius
Les seves cançons sovint funcionen com petites peces literàries, amb una elaboració lenta i acurada, on cada paraula té pes i funció.
Anna Andreu s’inscriu dins una tradició de cançó d’autor que combina referents clàssics i contemporanis. Entre les seves influències hi trobem noms com Paco Ibáñez, Big Thief i Aldous Harding.
Aquesta combinació explica en part la seva música d’una banda, una sensibilitat literària i poètica, de l’altra, una estètica contemporània i internacional
El resultat és una proposta que dialoga amb l’escena catalana actual però amb una veu completament singular.
En només pocs anys, Anna Andreu ha passat de debutar en solitari a convertir-se en una figura imprescindible del panorama musical català.
La seva força rau, en gran part, en la capacitat de fer molt amb molt poc:
concerts en formats íntims
una posada en escena austera
i una connexió emocional intensa amb el públic
Aquest enfocament li ha permès construir un projecte sòlid i reconegut tant per la crítica com per un públic fidel.
Més enllà dels discos, el projecte d’Anna Andreu també inclou composicions per a cinema i televisió, col·laboracions amb altres artistes i encàrrecs d’institucions culturals.
Tot plegat reforça la idea d’una creadora inquieta, amb una mirada artística que va més enllà del format cançó.
Anna Andreu és una artista clau per entendre la nova cançó catalana perquè:
Ha construït un estil minimalista però molt expressiu
Prioritza la poesia i la precisió formal
Ha consolidat una trajectòria sòlida en molt poc temps
I aporta una veu pròpia dins el panorama contemporani
La seva música demostra que la contenció —quan està ben treballada— pot ser una de les formes més potents d’expressivitat.