El Grup de Folk neix a Barcelona l’any 1967 com un col·lectiu musical obert que volia transformar la música catalana de l’època introduint noves influències provinents del folk nord-americà i de la recuperació de la música popular tradicional.
En aquell moment, la Nova Cançó estava dominada principalment per l’estètica i la influència de la chanson francesa representada per Els Setze Jutges. El Grup de Folk apareix precisament com una alternativa més espontània, col·lectiva i vinculada a la cultura popular.
Inspirats per artistes com Bob Dylan, Joan Baez, Pete Seeger o el moviment folk revival nord-americà, els integrants del col·lectiu volien:
recuperar cançons tradicionals catalanes
adaptar folk internacional al català
i crear una música més lliure, festiva i comunitària
Una de les grans singularitats del Grup de Folk és que no tenia una formació fixa. Era més aviat una comunitat artística oberta per on van passar alguns dels noms més importants de la música catalana posterior.
Entre els membres més destacats hi trobem Jaume Arnella, Pau Riba, Jaume Sisa, Xesco Boix, Falsterbo 3, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Oriol Tramvia, Albert Batiste i Jordi Batiste.
Malgrat la seva existència breu —aproximadament entre 1967 i 1968—, la influència del Grup de Folk seria enorme dins la música catalana posterior.
Primer gran enregistrament del col·lectiu i disc fundacional del folk català contemporani.
L’àlbum recull l’esperit comunitari i espontani del grup, amb adaptacions de folk nord-americà, cançons tradicionals catalanes i noves composicions pròpies.
El disc representa una ruptura clara amb els esquemes més solemnes de la Nova Cançó tradicional.
Treball que amplia encara més la diversitat musical del col·lectiu.
Aquí apareixen influències psicodèliques, experimentals i contraculturals que posteriorment serien molt importants dins l’escena underground catalana dels anys setanta.
El disc mostra clarament com el Grup de Folk començava a evolucionar cap a múltiples direccions creatives.
Reunió històrica de diversos membres originals més de trenta anys després de la separació.
El títol és tota una declaració d’intencions i reivindica la vigència cultural i musical del moviment folk català.
Les rondes del vi – Una de les cançons més emblemàtiques sorgides del moviment folk català.
La Vall del Riu Vermell – Adaptació catalana de la cançó espiritual negra de títol original en anglès Red River Valley.
Què se n’ha fet d’aquelles flors – Adaptació de Where Have All the Flowers Gone? de Pete Seeger.
La noia del país del nord – Adaptació de Bob Dylan en català.
Escolta-ho en el vent – Adaptació al català de Blowin' in the Wind també de Bob Dylan
Quan el sol es pon – Himne representatiu del folk català dels anys seixanta.
L’estil del Grup de Folk combinava folk nord-americà, cançó popular catalana, música tradicional, esperit hippie i contracultural i una forta dimensió comunitària
A diferència d’altres moviments musicals més estructurats, el Grup de Folk funcionava amb gran llibertat creativa. Els concerts sovint es convertien en trobades llargues, improvisades i molt participatives.
Musicalment, el col·lectiu destacava per:
harmonies vocals col·lectives
ús de guitarres acústiques
recuperació de melodies tradicionals
adaptacions al català de folk internacional
i esperit festiu i espontani
També és important la seva dimensió cultural i ideològica. El Grup de Folk representava obertura cultural, contracultura juvenil, recuperació popular i llibertat artística
Molts dels seus membres acabarien posteriorment vinculats al rock progressiu, la psicodèlia o l’experimentació musical catalana.
La principal aportació del Grup de Folk és haver revolucionat la música catalana contemporània introduint el folk modern i la recuperació popular dins la cultura catalana dels anys seixanta.
Han contribuït a:
Modernitzar la música popular catalana
Apropar el folk internacional al públic català
Recuperar repertori tradicional
Obrir la porta a la contracultura musical catalana
Inspirar generacions posteriors de músics folk, rock i cançó d’autor
El Grup de Folk també va tenir un paper essencial en la normalització d’una música catalana menys acadèmica i més vinculada a la cultura popular i juvenil.
Sense el Grup de Folk probablement no s’entendrien posteriorment:
el folk català contemporani
el rock laietà
la psicodèlia catalana
ni bona part de la música alternativa catalana dels anys setanta.
En conjunt, el Grup de Folk representa una de les experiències creatives més influents i revolucionàries de la història musical catalana moderna, especialment perquè va demostrar que la tradició popular podia conviure amb modernitat, experimentació i llibertat artística.