Embedded Files
Peret: el rei de la rumba catalana
Peret: el rei de la rumba catalana
Els inicis d’un fenomen irrepetible
Els inicis d’un fenomen irrepetible
Parlar de Peret és parlar d’una de les figures més decisives de la música popular catalana i espanyola del segle XX. El seu nom real era Pere Pubill i Calaf, i va néixer l’any 1935 al barri de Mataró, tot i que ben aviat la seva vida quedaria vinculada a Barcelona i especialment a l’ambient gitano de barris com Gràcia o Hostafrancs. Fill d’una família gitana dedicada a la música i al comerç ambulant, Peret va créixer envoltat de guitarres, festes familiars i ritmes populars que acabarien definint tota la seva carrera.
La rumba catalana, gènere que ell ajudaria a universalitzar, ja existia abans de Peret gràcies a músics gitanos de Barcelona que fusionaven flamenc, ritmes cubans i música popular urbana. Però va ser ell qui va convertir aquella música de barri en un fenomen massiu i internacional. Amb el seu estil alegre, desenfadat i enormement comunicatiu, Peret va aconseguir que la rumba deixés de ser una música marginal per convertir-se en banda sonora de diverses generacions.
Des de molt jove ja actuava en festes i petits locals. Durant els anys cinquanta va començar a enregistrar els seus primers discos, inicialment molt influïts per la cançó melòdica i el flamenc comercial de l’època. Però aviat va trobar una fórmula pròpia: guitarres sincopades, palmes, ritmes contagiosos i unes lletres directes, sovint humorístiques i plenes de vitalitat. Aquesta combinació esdevindria la base de la rumba catalana moderna.
Un dels elements més característics del seu estil era el famós “ventilador”, una tècnica de guitarra rítmica pròpia de la rumba catalana que consisteix en combinar el rasgueig flamenc amb cops percussius sobre la caixa de la guitarra. Peret en va ser un mestre absolut i va convertir aquest recurs en una marca personal immediatament recognoscible.
Durant els anys seixanta va començar el seu ascens imparable. Cançons com Una lágrima, El muerto vivo o Borriquito es van convertir en autèntics èxits populars. La seva música tenia una capacitat extraordinària per travessar fronteres socials i generacionals: agradava tant als ambients populars com a les emissores comercials, a les festes majors i a les pistes de ball.
A diferència d’altres artistes més solemnes, Peret representava la celebració, la proximitat i la naturalitat. La seva manera de cantar transmetia espontaneïtat i bon humor. A l’escenari tenia un magnetisme enorme: somriure permanent, sentit del ritme impecable i una habilitat innata per connectar amb el públic.
La seva popularitat va créixer enormement durant els anys setanta, quan la rumba catalana va viure la seva primera gran explosió comercial. En aquella època Peret ja era una estrella internacional, especialment a Espanya i a diversos països d’Amèrica Llatina. També va participar al festival d’Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 representant Espanya amb la cançó Canta y sé feliz, una actuació que va reforçar encara més la seva popularitat.
La seva carrera, però, no va ser lineal. Durant els anys vuitanta va apartar-se temporalment de la música després d’una profunda experiència religiosa vinculada a l’Església Evangèlica de Filadèlfia. Durant un temps va abandonar pràcticament els escenaris, fet que va sorprendre molt els seus seguidors. Tot i això, la seva absència no va fer disminuir la influència de la seva música, que continuava sonant arreu.
El retorn de Peret als escenaris als anys noranta va ser celebrat com un gran esdeveniment. La nova generació de músics catalans el reivindicava com una figura fundacional. El moment culminant d’aquesta recuperació pública va arribar amb la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on la seva actuació va simbolitzar l’esperit festiu i mediterrani de Barcelona davant del món.
En aquella etapa final de la seva carrera, Peret va esdevenir gairebé una institució cultural. Nous grups de rumba i mestissatge com Ojos de Brujo, Estopa o Muchachito Bombo Infierno reconeixien el seu llegat. Sense Peret, probablement la música mestissa catalana dels anys noranta i dos mil hauria estat molt diferent.
Peret va morir l’any 2014 a Barcelona després de patir un càncer de pulmó. La seva desaparició va generar una enorme commoció popular. Molts mitjans el van definir com el rei de la rumba catalana, un títol que resumeix perfectament la seva importància històrica. Però més enllà dels reconeixements, el seu gran mèrit va ser convertir una música nascuda als carrers i als patis dels barris gitanos en patrimoni popular compartit.
La seva obra continua plenament viva. Les seves cançons encara sonen a festes majors, revetlles, emissores musicals i trobades familiars. La rumba catalana, gràcies a Peret, va deixar de ser només un estil musical per convertir-se en una actitud vital: alegria, ritme, proximitat i celebració col·lectiva.
Discos més importants
Discos més importants
Una lágrima (1968)
Una lágrima (1968)
Un dels primers discos importants de la seva carrera, on ja apareixen moltes de les característiques que definirien el seu estil: ritme trepidant, guitarres percutives i una gran capacitat festiva.
Borriquito (1971)
Borriquito (1971)
El disc que va consolidar definitivament la seva fama internacional. La cançó titular es va convertir en un èxit immens i encara avui és una de les peces més representatives de la rumba catalana.
Canta y sé feliz (1975)
Canta y sé feliz (1975)
Àlbum fonamental de la seva etapa més popular. Barreja humor, ritmes ballables i l’energia característica del seu directe.
Saboreando (1978)
Saboreando (1978)
Mostra de la seva ambició internacional i de la capacitat de la rumba catalana per adaptar-se a nous sons i influències.
De cap a la palla (1981)
De cap a la palla (1981)
Senzill editat en català, que conté també la cançó Pa amb oli.
Cançons imprescindibles
Cançons imprescindibles
Probablement la seva cançó més coneguda. Alegre, immediata i absolutament contagiosa, és un himne popular intergeneracional.
Un dels seus grans clàssics, amb una combinació perfecta entre emotivitat i ritme.
Adaptació festiva d’una cançó tradicional que Peret va convertir en un enorme èxit popular.
Tema amb què va representar Espanya a Eurovisió i que sintetitza perfectament el seu esperit optimista.
Una altra peça emblemàtica del seu repertori més rumber i popular.
Estil
Estil
L’estil de Peret parteix de la rumba catalana tradicional, però incorpora influències molt diverses: flamenc, música cubana, pop comercial i música festiva mediterrània. La seva gran virtut va ser convertir aquesta fusió en un llenguatge extremadament accessible i popular.
La seva música es caracteritza per:
ritmes molt marcats i ballables,
ús intensiu del “ventilador”,
lletres senzilles i directes,
esperit festiu,
gran capacitat comunicativa.
Peret va entendre la música com una celebració compartida. La seva proposta no buscava sofisticació intel·lectual, sinó connexió immediata amb el públic.
Aportació al gènere
Aportació al gènere
La importància de Peret dins la música catalana és enorme. Va internacionalitzar la rumba catalana i la va convertir en un dels sons més identificables de Barcelona i de la cultura gitana catalana.
Sense ell, la rumba probablement hauria quedat com un fenomen local. Gràcies a la seva personalitat artística, el gènere va arribar al gran públic i va influir múltiples generacions posteriors.
També va contribuir decisivament a normalitzar la presència de la cultura gitana dins la música popular mainstream, obrint portes a molts artistes posteriors.
Encara avui, quan es parla de rumba catalana, el primer nom que apareix gairebé sempre és el de Peret. I això explica perfectament la dimensió històrica del seu llegat.
Page updated
Google Sites
Report abuse