Esquirols: la veu d'un país que despertava

Quan es parla de la Nova Cançó i de la música catalana compromesa dels anys setanta, sovint apareixen noms com Lluís Llach, Raimon o Ovidi Montllor. Tanmateix, hi ha una formació que va aconseguir crear un llenguatge propi a partir del folk, la cançó popular i el compromís social: Esquirols.

Nascut a la comarca d'Osona en els darrers anys del franquisme, Esquirols va esdevenir una de les veus més representatives de la cançó popular catalana. Les seves composicions, inspirades en la vida rural, la defensa de la llengua i les aspiracions de llibertat del país, van connectar profundament amb una societat que començava a recuperar els seus espais culturals i polítics.

Més de cinquanta anys després dels seus inicis, moltes de les seves cançons continuen formant part de la memòria col·lectiva catalana.

Els inicis: Osona i la cançó popular

El grup es va formar l'any 1968 a l'Esquirol, municipi osonenc que acabaria donant nom a la banda. Els seus principals impulsors van ser Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas. Posteriorment s'hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada. 

Des dels seus primers passos, Esquirols va mostrar una personalitat diferenciada dins la Nova Cançó. Mentre molts cantautors apostaven per formats més intimistes, el grup incorporava harmonies vocals, instruments acústics i influències del folk europeu i nord-americà.

La seva proposta bevia tant de la tradició musical catalana com de moviments internacionals de folk compromès que havien popularitzat artistes com Peter, Paul and Mary o The Weavers.

Un estil arrelat a la terra

La música d'Esquirols es caracteritzava per l'ús predominant de guitarres acústiques, veus harmonitzades i melodies senzilles però molt efectives.

Les seves lletres parlaven sovint de la vida rural, la identitat catalana, la llibertat, la solidaritat, la defensa de la cultura popular i les transformacions socials del país.

A diferència d'altres propostes més explícitament polítiques, Esquirols acostumava a utilitzar metàfores, paisatges i elements de la cultura tradicional per transmetre els seus missatges.

Aquesta combinació de proximitat, sensibilitat i compromís va ser una de les claus del seu èxit.

Discografia essencial

Cants al vent (1973)

Fent camí (1975)

Colze amb colze (1976)

Licor d'herbes bones (1978)

Torna, torna Serrallonga (1980)

Com un anhel (1982)

Les cançons més significatives

La cançó més emblemàtica d'Esquirols és sens dubte Fent camí. Amb el seu missatge de perseverança i construcció col·lectiva, es va convertir en un autèntic himne generacional i encara avui és una de les peces més conegudes de la música catalana contemporània.

També ocupa un lloc destacat Torna, torna, Serrallonga, inspirada en la figura del bandoler Joan Sala i Ferrer, conegut com Serrallonga. La cançó va contribuir a popularitzar aquest personatge històric entre noves generacions.

Altres temes importants són Arrels o Cada dia és un nou pas, peces que reflecteixen perfectament la connexió del grup amb la cultura popular i el paisatge català.

El paper dins la Nova Cançó

Tot i compartir època amb els grans noms de la Nova Cançó, Esquirols va ocupar un espai molt particular. La seva aposta pel folk acústic i per una estètica més propera al món rural els diferenciava clarament d'altres artistes del moviment.

Aquesta singularitat els va permetre arribar a públics molt diversos i contribuir a la renovació de la música popular catalana en un moment històric de gran transcendència.

El seu llegat

La influència d'Esquirols es pot detectar en nombrosos grups i cantautors que han aparegut posteriorment dins la música catalana. El seu model de cançó arrelada al territori, compromesa però alhora accessible, ha estat una font d'inspiració per a diverses generacions.

Cançons com Fent camí continuen interpretant-se en actes populars, escoles, trobades culturals i celebracions col·lectives, una prova evident de la seva permanència dins l'imaginari català.

Esquirols avui

Encara que la seva activitat principal es va concentrar entre els anys setanta i principis dels vuitanta, Esquirols ocupa un lloc destacat en la història de la música catalana. El grup va saber unir tradició, compromís i qualitat artística en una proposta que continua emocionant dècades després.

La seva obra és el testimoni d'una època en què la música era també una eina de construcció col·lectiva i de recuperació cultural. Per això, Esquirols continua sent una referència imprescindible per entendre la cançó catalana contemporània i el paper que la música va tenir en la recuperació de les llibertats i de la identitat del país.