La història de la música catalana està plena de figures excepcionals, però poques són tan singulars com la de Guillem d’Efak. Cantant, poeta, dramaturg, narrador, actor i activista cultural, va ser un dels personatges més originals sorgits de la Nova Cançó. La seva obra va combinar la tradició popular mallorquina amb influències del blues, el jazz i la poesia contemporània, donant lloc a una proposta artística única dins el panorama cultural català del segle XX.
Nascut a Asobla, a l'actual Guinea Equatorial, el 23 de març de 1930, Guillem Fullana i Hada d’Efak era fill d’un funcionari mallorquí destinat a la colònia espanyola i d’una dona de l’ètnia fang. Quan era molt petit va ser traslladat a Manacor, a Mallorca, on es criaria i desenvoluparia tota la seva identitat cultural i artística.
La seva joventut va estar marcada per una gran inquietud intel·lectual. Va començar a escriure poesia molt aviat i, encara adolescent, ja rebia reconeixements de la premsa mallorquina pels seus primers versos. Durant els anys cinquanta va participar activament en la vida cultural de Mallorca i va publicar el seu primer poemari, El poeta i la mar, l'any 1956.
Abans de dedicar-se plenament a la música va treballar en oficis molt diversos. Fins i tot va passar una temporada a França treballant de veremador i miner, una experiència que inspiraria posteriorment el llibre El poeta i la mina, una de les seves obres poètiques més reconegudes.
A principis dels anys seixanta, animat per intel·lectuals mallorquins com Josep Maria Llompart, es va incorporar al moviment de la Nova Cançó. Tanmateix, des del primer moment va demostrar que era una figura difícil d'encasellar.
Mentre molts cantautors de l'època se centraven en la cançó de protesta o en els models de la chanson francesa, Guillem d’Efak aportava una personalitat molt diferent. Les seves cançons incorporaven elements de la música popular mallorquina, però també ritmes de blues i jazz poc habituals dins la cançó catalana del moment. Aquesta originalitat el va convertir en una de les veus més singulars del moviment.
L'any 1964 es va instal·lar a Barcelona i poc després es va professionalitzar com a cantant. També va tenir un paper fonamental en la promoció de la música catalana gràcies a la creació de locals emblemàtics com La Cova del Drac i La Cucafera, espais que esdevindrien punts de trobada imprescindibles per als artistes de la Nova Cançó.
La música de Guillem d’Efak és difícil de definir amb una sola etiqueta.
La seva obra incorpora música popular mallorquina, blues, jazz, cançó d'autor, poesia musicada i tradició oral mediterrània.
La seva veu profunda, el seu carisma escènic i la seva capacitat narrativa el diferenciaven clarament dels seus contemporanis. Diversos testimonis de l'època el descriuen com un autèntic "xòuman", capaç de captivar el públic tant amb les seves cançons com amb la seva personalitat.
La seva producció discogràfica es concentra principalment durant els anys seixanta i setanta:
Veu de Mallorca (1965)
Blues (1965)
Vell riu nostre (1965)
Nadal (col·lectiu) (1965)
Plorant (1965)
Les cançons de Guillem d'Efak (1966)
El dimoni Cucarell (1966)
Plou i fa sol (1966)
Sa cançó de Son Coletes (1967)
Cançó per a les dones (1968)
Lluc i el poble (1974)
Guillem d'Efak. Discografia completa (1997)
Poeta en bicicleta (1998)
Guillem d'Efak. Selecció de Cançons (2010)
Siau qui sou! (2011)
Especialment important és Balada d'en Jordi Roca, considerada una de les seves composicions més emblemàtiques i una de les peces més recordades del seu repertori.
Limitar Guillem d’Efak a la seva faceta musical seria injust.
Paral·lelament a la seva carrera com a cantant va desenvolupar una obra literària considerable. Va publicar poesia, narrativa i teatre, i va obtenir alguns dels premis més prestigiosos de les lletres catalanes.
Entre les seves obres poètiques destaquen:
El poeta i la mar (1956),
El poeta i la mina (1966),
Madona i l'arbre (Premi Carles Riba),
Poeta en bicicleta (1984).
La seva producció literària és considerada una de les aportacions més valuoses de la literatura mallorquina contemporània.
L'any 1980 va tornar definitivament a Mallorca després d'una llarga etapa a Barcelona. Va continuar escrivint, publicant i participant en la vida cultural de les Illes, tot mantenint-se com una figura de referència per a noves generacions d'artistes i escriptors.
Va morir a Palma el 15 de febrer de 1995. Anys després, el Govern de les Illes Balears li concediria a títol pòstum la Medalla d'Or de les Illes Balears en reconeixement a la seva extraordinària aportació cultural.
Guillem d’Efak ocupa un lloc irrepetible dins la cultura catalana. Va ser un dels primers artistes afrodescendents que van assolir notorietat dins la música i la literatura catalanes, però el seu valor transcendeix qualsevol singularitat biogràfica.
La seva importància rau en haver estat un creador total: poeta, narrador, dramaturg, promotor cultural i cantant. Va enriquir la Nova Cançó amb influències noves, va dignificar la cultura popular mallorquina i va demostrar que la llengua catalana podia dialogar amb tradicions musicals tan diverses com el jazz o el blues.
Per això, tres dècades després de la seva desaparició, Guillem d’Efak continua sent una de les figures més fascinants, originals i imprescindibles de la cultura catalana del segle XX.