Alosa: tradició reinventada en la nova música catalana

Alosa és un dels projectes més suggerents de la música catalana recent. En pocs anys, aquest duet ha passat de ser una proposta emergent a convertir-se en una veu reconeixible dins l’escena folk contemporània, gràcies a una combinació molt particular: arrel tradicional, sensibilitat moderna i una posada en escena íntima però potent.

Orígens: del Taller de Músics al projecte propi

Alosa neix l’any 2022 a Barcelona, a l’entorn del Taller de Músics, un dels espais de formació musical més importants del país. 

El grup està format per Giulietta Vidal (veu i percussió) i Irene Romo (veu, violoncel i percussió).

Totes dues es coneixen en aquest context acadèmic, però el projecte no es queda en una simple col·laboració puntual. Des del primer moment, Alosa es planteja com un espai creatiu compartit, on les dues artistes desenvolupen una mirada comuna sobre la música tradicional i contemporània.

El salt a la visibilitat: viralitat i primeres passes

Tot i néixer el 2022, Alosa es dona a conèixer de manera clara el 2023 amb la cançó “A la voreta del foc”, que es popularitza a les xarxes socials.

Aquest primer impacte té dues conseqüències importants: els obre les portes a un públic més ampli i consolida una identitat artística basada en la senzillesa formal i la força expressiva.

A partir d’aquí, el duet inicia un recorregut en directe que esdevé clau: la seva proposta guanya sentit especialment sobre l’escenari, on la proximitat i la intensitat emocional es fan evidents.

Una proposta musical: entre la tradició i la reinvenció

La música d’Alosa es pot situar dins el folk i la cançó popular, però aquesta etiqueta és només un punt de partida. 

El seu projecte es caracteritza per reinterpretar cançons tradicionals catalanes, combinar-les amb composicions pròpies i integrar influències diverses com el jazz, la bossa, el pop o fins i tot la música clàssica.

Aquest conjunt dona lloc a un univers sonor que no és estrictament tradicional, sinó una lectura contemporània de l’arrel.

Un element clau és el tractament del repertori:

• adapten melodies i estructures

• modifiquen lletres o les recontextualitzen

• busquen que el material tradicional dialogui amb el present 

Això els permet reivindicar la tradició sense convertir-la en un objecte estàtic o museístic.

L’estètica sonora: veu, violoncel i mínims recursos

Un dels aspectes més distintius d’Alosa és la seva economia de recursos.

La seva música es construeix essencialment a partir de dues veus, el violoncel i petites percussions.

Aquest minimalisme no és una limitació, sinó una decisió estètica. El resultat és una sonoritat:

• austera però expressiva

• íntima però intensa

• capaç de generar una gran riquesa emocional amb pocs elements

Els directes, en aquest sentit, es converteixen en experiències immersives, on el públic queda captivat per la combinació de veus harmòniques i textures acústiques.

Discografia: dels inicis al consolidat debut

Malgrat la seva joventut com a projecte, Alosa ja ha construït una discografia significativa:

• Oh lai l’om (2024) — primer EP, que fixa les bases del seu univers sonor 

• El primer cant del matí (2025) — primer àlbum llarg 

Aquest segon treball és especialment rellevant perquè:

• consolida la seva identitat musical

• combina versions de cançons tradicionals amb peces pròpies

• representa un pas endavant en la seva maduresa artística 

El mateix títol, El primer cant del matí, suggereix una idea d’inici i de despertar, coherent amb el moment vital del grup.

Reconeixement: de projecte emergent a referent

En molt poc temps, Alosa ha obtingut un reconeixement notable dins l’escena catalana:

• Guanyadores del Concurs Sons de la Mediterrània (2024)

• Diversos Premis Enderrock (2026), incloent millor disc de folk i artista revelació 

Aquests guardons no només reflecteixen l’èxit del projecte, sinó també una certa tendència dins la música catalana: el retorn a l’arrel, però reinterpretada des d’una sensibilitat actual.

Una nova mirada sobre el folk català

Alosa no és un cas aïllat. Forma part d’una generació d’artistes que revisiten la tradició —amb noms com Tarta Relena o Marala—, però ho fa amb una personalitat molt marcada.

El seu enfocament es podria resumir en tres idees:

• respecte per la tradició: el material original és la base

• llibertat creativa: no hi ha voluntat de reproduir-lo fidelment

• actualització del llenguatge: les cançons han de parlar al present

Aquesta combinació permet que cançons antigues adquireixin nous significats i connectin amb públics contemporanis.

El directe: espai central del projecte

Tot i la importància dels discos, Alosa és sobretot un projecte de directe.

Els seus concerts es caracteritzen per:

• proximitat amb el públic

• una posada en escena senzilla

• una intensitat emocional que sovint es construeix en petits gestos

Aquesta dimensió performativa és essencial per entendre l’impacte del duet: la seva música guanya força en la relació immediata amb l’oient.

Una identitat en construcció

Tot i els èxits aconseguits, Alosa continua sent un projecte en evolució.

El seu recorregut apunta cap a:

• una ampliació del seu llenguatge musical

• noves formes de producció sonora

• una consolidació dins i fora de Catalunya

El que sembla clar és que el duet ha trobat una veu pròpia: una manera concreta d’entendre la tradició i portar-la cap al futur.

En resum

Alosa és un dels projectes més interessants de la música catalana actual perquè:

• combina arrel i contemporaneïtat amb naturalitat

• aposta per una estètica minimalista i expressiva

• construeix una proposta coherent entre disc i directe

• i participa en una renovació més àmplia del folk català

En definitiva, Alosa forma part d’una generació que no només recupera la tradició, sinó que la transforma i la fa dialogar amb el present.