Jaume Arnella:
el gran joglar modern de la música popular catalana

Els inicis 

Jaume Arnella neix a Barcelona l’any 1943 i és considerat una de les figures més importants de la recuperació i dignificació de la música tradicional catalana durant la segona meitat del segle XX. Cantautor, folklorista, romancer i investigador de cançó popular, Arnella ha dedicat tota la seva trajectòria a preservar i revitalitzar la cultura oral catalana.

La seva formació musical comença molt aviat, estudiant guitarra i música a Barcelona, però la gran transformació artística arriba durant els anys seixanta. En plena efervescència cultural catalana, Arnella participa en la creació de diversos projectes vinculats a la recuperació de la cançó popular i el folk internacional.

Un dels moments claus de la seva trajectòria és la fundació del mític Grup de Folk, col·lectiu musical que modernitza i popularitza el folk català inspirant-se parcialment en el folk revival nord-americà. Dins aquest moviment hi participen figures com Pau Riba, Jaume Sisa o Xesco Boix.

A diferència d’altres artistes més vinculats a la Nova Cançó, Arnella aposta clarament per:

• la cançó tradicional

• la cultura oral

• els romanços populars

• i la música d’arrel

Durant dècades, desenvolupa una enorme tasca de recerca, recopilació i difusió de cançoners populars catalans. També participa activament en la creació del festival Tradicionàrius, convertit posteriorment en el principal espai de referència del folk català contemporani.

Els discos més importants de la seva carrera

Les rondes del vi (1968)

Un dels primers treballs essencials d’Arnella i disc fonamental del folk català modern. Inclou la mítica Les rondes del vi, convertida amb els anys en una peça emblemàtica de la cançó popular catalana.

El disc combina humor popular, esperit de taverna i recuperació de melodies tradicionals.

És ara, amics, és ara (1968)

Treball molt representatiu de l’esperit del Grup de Folk i de la renovació de la música popular catalana dels anys seixanta.

Cançons de vi i de taverna (1976)

Disc especialment important dins el seu vessant més festiu i popular. Arnella reivindica aquí la tradició de les tavernes, els cants col·lectius i la cultura oral popular.

Carregat de romanços (1987)

Un dels treballs més significatius de la seva maduresa artística. Arnella recupera la figura tradicional del romancer i actualitza aquest gènere amb noves històries i narratives populars.

La raó al desig (1997)

Disc dedicat a musicar poesia catalana, amb textos d’autors com Verdaguer, Sagarra o Vinyoli. Mostra el vessant més literari i sensible del músic.

Balades i Testament (2007)

Treball centrat en l’adaptació musical de l’obra del poeta francès François Villon. És un exemple molt clar de la seva dimensió de joglar contemporani.

Les cançons imprescindibles

• Les rondes del vi – Probablement la seva cançó més emblemàtica i una peça central del folk català contemporani.

• Sé que venen pels camins – Cançó molt vinculada als inicis del Grup de Folk.

• El dissabte a la nit – Exemple del seu vessant més crític i social.

• La timba de les cartes – Un dels seus romanços més coneguts.

• El ball de Sant Ferriol – Reinterpretació d’una peça tradicional catalana molt popular.

• És ara, amics, és ara – Mostra del seu treball de recuperació de la tradició oral.

El seu estil

L’estil de Jaume Arnella és profundament arrelat a la tradició oral catalana i a la figura històrica del joglar.

Musicalment combina folk català, cançó tradicional, romanços populars, música de taverna, poesia musicada i repertori oral recuperat

Una de les seves grans característiques és la proximitat comunicativa. Arnella no entén la música com un espectacle distant, sinó com una experiència compartida entre artista i públic.

També destaca per:

• ús d’humor popular i ironia

• gran importància de la paraula

• recuperació de melodies tradicionals

• capacitat narrativa

• i esperit absolutament lliure i antiacadèmic

Escènicament, Arnella ha estat sovint definit com un joglar modern, una figura que connecta directament amb la tradició medieval de transmissió oral d’històries i cançons.

La seva principal aportació al gènere

La principal aportació de Jaume Arnella és haver estat una figura clau en la recuperació i revitalització de la música tradicional catalana contemporània.

Ha contribuït a:

• Recuperar centenars de cançons populars catalanes

• Modernitzar el folk català sense perdre autenticitat

• Revitalitzar la figura del romancer

• Crear espais fonamentals per a la música d’arrel com el Tradicionàrius

• Apropar la cultura popular a diverses generacions

També ha tingut una enorme influència sobre músics posteriors de folk i música tradicional catalana, des d’El Pont d’Arcalís fins a Carles Belda o moltes formacions actuals de música d’arrel.

Més enllà de la música, Arnella representa una determinada manera d’entendre la cultura popular viva, compartida, lliure, irreverent i profundament vinculada al poble

En conjunt, Jaume Arnella és una de les figures imprescindibles de la cultura catalana contemporània i probablement el gran referent modern del folk i la tradició oral dels Països Catalans.