Mar Pujol (Prats de Lluçanès, 1999) és una cantautora, compositora i guitarrista catalana que, en pocs anys, s’ha convertit en una de les veus emergents més personals dins l’escena musical contemporània del país.
La seva proposta destaca per una combinació molt característica: música d’arrel folk i cançó d’autor amb una sensibilitat contemporània, construïda gairebé sempre des de la veu i la guitarra, en un format despullat i emocional.
Orígens i formació: entre l’arrel i l’autodidactisme
Nascuda i criada al Lluçanès, el paisatge rural i la cultura de proximitat tenen un pes essencial en la seva música.
Es va formar a l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL) i més endavant va estudiar educació amb especialització musical a la Universitat de Lleida.
Tot i aquesta formació, el seu desenvolupament com a artista ha estat en gran part autodidacte, especialment en l’àmbit de la composició.
Abans d’iniciar la seva carrera en solitari, ja havia participat en espais com el cicle Rodautors, on va començar a donar a conèixer les seves primeres cançons.
Mar Pujol inicia la seva trajectòria com a cantautora amb una entrada discreta però significativa:
Trepa (2022) — un primer EP autoeditat que ja apuntava les línies bàsiques del seu univers musical.
Cançons de rebost (2024) — el seu primer disc llarg, que consolida la seva proposta artística i li dona projecció.
Aquest segon treball va rebre el Premi Enderrock 2025 de la crítica al millor disc de cançó d’autor, un reconeixement rellevant dins l’escena catalana.
Paral·lelament, ha actuat en sales i festivals destacats com l’Heliogàbal, Apolo, la Fira Mediterrània o el Vida Festival, fet que indica una progressiva consolidació en directe.
El tret més distintiu de Mar Pujol és probablement la seva capacitat de convertir el quotidià en matèria poètica.
Les seves cançons es caracteritzen per:
Lletres intimistes, plenes d’imatges i metàfores
Referències constants a la natura i al territori
Una mirada atenta als detalls petits de la vida quotidiana
Aquest univers s’expressa a través d’un estil que es pot descriure com a folk-pop mediterrani o cançó d’autor contemporània, amb una sonoritat suau, orgànica i poc ornamentada.
La seva música tendeix a crear una atmosfera de pausa i introspecció: una proposta que convida més a escoltar amb calma que no pas a una consumició ràpida.
Alguns dels seus temes
Mar Pujol s’inscriu dins una genealogia clara de la música catalana actual. Ha citat com a influències artistes Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal o projectes més recents com Marala i Faneka.
Aquestes referències ajuden a entendre el seu posicionament: una música que connecta amb la tradició, però reinterpretada amb sensibilitat contemporània i una veu pròpia.
De fet, també ha col·laborat amb artistes del mateix ecosistema, com Anna Andreu, reforçant aquest diàleg generacional dins la cançó catalana.
Una proposta artística basada en l’autenticitat
Un dels trets més destacats del seu discurs és la defensa d’una manera de fer música fidel a l’impuls creatiu, més que no pas a les lògiques del mercat.
Aquesta actitud es tradueix en:
Cançons que sovint defugen les estructures convencionals
Una estètica sonora minimalista
Una aposta clara per l’expressió emocional i artística per damunt de la comercialitat.
Mar Pujol és una de les veus emergents més interessants de la nova cançó catalana per:
La seva capacitat de crear un univers poètic propi
La connexió amb el territori i les arrels
Una proposta musical íntima, delicada i contemporània
I una trajectòria breu però ja reconeguda dins el sector
Amb pocs treballs publicats, ha aconseguit definir una identitat clara i coherent, cosa que la situa com una artista amb projecció dins el panorama musical català actual.