Ojos de Brujo: la revolució mestissa
que va portar el flamenc català al segle XXI

Quan es parla de la gran explosió de la música mestissa a Barcelona durant els anys noranta i dos mil, és impossible no situar Ojos de Brujo com una de les formacions més influents i innovadores del moment. El grup va aconseguir una combinació gairebé única entre flamenc, hip-hop, electrònica, reggae, música afrocubana i sons mediterranis, creant un estil propi que va traspassar fronteres i va convertir-se en un referent internacional de la fusió musical feta a Catalunya.

Els inicis: Barcelona, mestissatge i escena alternativa

Ojos de Brujo va néixer a Barcelona a mitjans dels anys noranta, en una ciutat que vivia un moment d’ebullició cultural després de l’impacte dels Jocs Olímpics de 1992. La capital catalana s’havia convertit en un espai de trobada de músiques urbanes, cultures migratòries i noves tendències artístiques. En aquest context va aparèixer el grup, format inicialment per músics provinents de mons diferents però units per una mateixa idea: modernitzar el flamenc sense perdre’n l’essència.

Des del primer moment, Ojos de Brujo va apostar per una visió molt oberta de la música. El flamenc era la base emocional i rítmica del projecte, però al seu voltant hi convivien bases electròniques, ritmes llatins, funk i influències de la música del nord d’Àfrica. Aquesta barreja connectava plenament amb l’esperit multicultural de la Barcelona de l’època.

Entre les figures més visibles del grup destacaven la cantant Marina Abad, el guitarrista Ramón Giménez i el DJ Panko, un dels responsables de la incorporació de l’electrònica i les tècniques pròpies del hip-hop al so del grup. La formació, però, funcionava gairebé com un col·lectiu obert, amb nombroses col·laboracions i canvis de músics al llarg dels anys.

El primer disc del grup, Vengue (1999), ja mostrava moltes de les idees que acabarien definint el seu estil, però va ser sobretot amb Barí (2002) quan Ojos de Brujo va aconseguir projecció internacional. El disc va tenir una gran repercussió dins l’escena alternativa europea i va convertir el grup en una de les bandes més representatives del mestissatge musical del moment.

Discografia essencial

La trajectòria discogràfica d’Ojos de Brujo no és especialment extensa, però sí molt coherent i influent. Els seus treballs principals mostren una evolució constant sense abandonar mai la seva identitat.

Vengue (1999)

El debut del grup és encara un treball experimental, però ja hi apareixen moltes de les seves constants: flamenc urbà, ritmes electrònics i una clara voluntat de barrejar tradició i modernitat. Tot i tenir una producció més modesta que els discos posteriors, és important per entendre l’origen del projecte.

Barí (2002)

Considerat habitualment el disc fonamental d’Ojos de Brujo, Barí va representar l’explosió definitiva del grup. El títol significa “diners” en caló, i les seves lletres reflecteixen temes socials, vida urbana i crítica cultural. Musicalment és un treball molt ric, amb flamenc, hip-hop, reggae i ritmes llatins convivint amb absoluta naturalitat.

Aquest disc va donar notorietat internacional al grup i els va obrir les portes de festivals d’Europa, Amèrica i Àsia.

Techarí (2006)

Amb Techarí (“lliure” en caló), Ojos de Brujo va consolidar el seu so i va demostrar una gran maduresa artística. La producció és més sofisticada i el grup aprofundeix encara més en les textures electròniques i les influències globals.

El disc va obtenir reconeixement internacional i és sovint citat com un dels millors exemples de fusió flamenca contemporània.

Aocaná (2009)

Aquest seria l’últim gran treball d’estudi del grup abans de la seva dissolució. El disc manté l’essència mestissa de la banda però amb un enfocament més reflexiu i madur. Tot i no tenir l’impacte revolucionari de Barí, confirma la solidesa artística del projecte.

Les cançons més significatives

Entre les peces més representatives del grup destaca Tiempo de Soleá, una de les composicions que millor resumeix la seva capacitat per unir flamenc tradicional i llenguatges moderns. També és especialment coneguda Naita, convertida en una de les cançons més identificables del grup gràcies al seu ritme hipnòtic i l’ús molt marcat de bases electròniques i percussió.

Una altra peça important és Ventilaor R-80, que mostra el vessant més experimental i urbà d’Ojos de Brujo. El tema combina scratches, guitarres flamenques i ritmes gairebé funk d’una manera molt característica. També cal destacar Corre Lola Corre, una de les cançons que millor exemplifica l’energia festiva i la dimensió escènica del grup.

Al llarg de la seva trajectòria, Ojos de Brujo va construir un repertori molt orientat al directe. Moltes de les seves cançons guanyaven força damunt l’escenari gràcies a la interacció constant entre músics, percussions i improvisacions.

La seva influència a l’actualitat

L’impacte d’Ojos de Brujo sobre la música catalana i espanyola contemporània és considerable. El grup va contribuir decisivament a normalitzar la fusió entre flamenc i músiques urbanes molt abans que aquest tipus de mescles es convertissin en habituals dins el panorama comercial.

La seva influència es pot percebre en nombrosos artistes posteriors que han treballat des del mestissatge i la barreja de gèneres. També van ajudar a internacionalitzar una determinada idea de la Barcelona musical: una ciutat oberta, híbrida i mediterrània, on podien conviure tradicions molt diferents.

A més, Ojos de Brujo va tenir una gran importància dins el model de producció independent. El grup va defensar sovint el control artístic sobre la seva obra i va treballar durant anys fora dels grans circuits discogràfics tradicionals, fet que els va convertir també en una referència per a molts músics independents.

Encara avui, la seva música continua sonant moderna. La barreja de flamenc, electrònica i ritmes globals que proposaven a principis dels anys 2000 ha acabat influint bona part de les noves escenes urbanes i alternatives. Per això, Ojos de Brujo no només és recordat com un grup emblemàtic del mestissatge català, sinó també com una banda avançada al seu temps.