Si hi ha un grup que simbolitza la música catalana de principis de la dècada de 2010, aquest és sens dubte Teràpia de Shock. Nascuts a la comarca de la Garrotxa, van passar en pocs anys de ser una banda juvenil local a convertir-se en un fenomen de masses gràcies a una combinació de melodies immediates, lletres emotives i l'impacte extraordinari de la seva cançó Sense tu.
Per a tota una generació de joves catalans, Teràpia de Shock no va ser només un grup musical: va ser la banda sonora d'una etapa vital marcada per l'adolescència, les primeres emocions i el fenomen televisiu de Polseres Vermelles.
La banda va néixer l'estiu de 2006 a les Preses, a la Garrotxa. Els fundadors van ser Ferran Massegú (veu), Jaume Sucarrats (guitarra), Gerard López (bateria) i Albert Parés (baix). Tots eren molt joves i aquella era la seva primera experiència seriosa dins del món de la música.
Les primeres cançons van sorgir gairebé de manera espontània durant trobades informals amb guitarra acústica. D'aquelles sessions van néixer temes com Carla i, sobretot, Sense tu, que anys més tard es convertiria en un autèntic himne.
Després d'una maqueta autoproduïda el 2007, el grup va publicar el seu primer disc:
Aquest treball va donar a conèixer la banda dins del panorama musical català. L'àlbum contenia cançons que connectaven especialment amb el públic adolescent gràcies a un pop-rock fresc, directe i emocional. El grup va obtenir el Premi Enderrock al Grup Revelació de l'any 2008.
Entre les cançons destacades hi trobem Sense tu, 20 minuts d'espera, Princesa i Compta amb mi.
L'any 2011 va marcar un abans i un després en la història del grup.
La sèrie de TV3 Polseres Vermelles va escollir Sense tu com una de les seves cançons més representatives. L'impacte de la sèrie va ser enorme i la popularitat del grup es va disparar.
La cançó va aconseguir una fita històrica: es va convertir en el primer videoclip d'un grup català a superar el milió de visualitzacions a YouTube. Per a molts joves de l'època, Sense tu continua sent una de les cançons més emblemàtiques del pop català del segle XXI.
Abans fins i tot de l'explosió mediàtica de Polseres Vermelles, Teràpia de Shock havia publicat el seu segon disc, Tota la nit.
Aquest treball mostrava una banda més madura i consolidada, amb un estil que ells mateixos definien com a power pop, combinant energia juvenil i sensibilitat melòdica.
Aquest tercer àlbum va mostrar una clara evolució. Les lletres eren més madures i la producció més elaborada. El disc arribava després del moment de màxima popularitat del grup i reflectia una voluntat de créixer musicalment.
També va ser l'últim treball amb la participació de Jaume Sucarrats, un dels fundadors i principals compositors de la banda.
El quart disc d'estudi va confirmar la voluntat del grup de continuar evolucionant. Encara que no va assolir l'impacte mediàtic de l'etapa de Sense tu, va consolidar una base de seguidors molt fidel.
L'any 2016, coincidint amb el desè aniversari del grup, Teràpia de Shock va publicar el recopilatori 10 Anys i va anunciar la seva retirada dels escenaris. El concert de comiat va tenir lloc al Teatre Principal d'Olot.
La decisió va sorprendre molts seguidors, ja que la banda continuava gaudint d'una gran popularitat. Amb el temps, els mateixos membres han explicat que l'activitat intensa durant la seva adolescència i joventut els havia provocat un cert desgast.
Després de gairebé una dècada d'inactivitat, el grup va anunciar el 2025 un retorn puntual per celebrar els vint anys de la seva fundació. La gira commemorativa, prevista per al 2025 i 2026, té un caràcter solidari i els beneficis es destinen a la investigació del càncer infantil. Els mateixos membres han explicat que no es tracta d'una reunió permanent ni de l'inici d'una nova etapa discogràfica.
Teràpia de Shock ocupa un lloc molt especial dins la història recent de la música catalana. Potser no van tenir una trajectòria tan llarga com altres grups, però van aconseguir una cosa extraordinària: connectar emocionalment amb tota una generació.
La seva música va acompanyar els anys d'adolescència de milers de joves i Sense tu continua sent una de les cançons més reconeixibles del pop català contemporani. Més enllà de les xifres de vendes o dels premis, aquest és probablement el seu gran èxit: haver creat una banda sonora que encara avui desperta records, emocions i nostàlgia en moltes persones.