Bondia:
el disc que ho va canviar tot per a Els Pets

Quan es parla dels discos essencials de la música catalana dels anys noranta, Bondia (1997) d'Els Pets apareix inevitablement al capdamunt de la llista. No només és el cinquè disc d'estudi del grup, sinó també l'obra que els va convertir definitivament en un fenomen de masses.

De fet, el disc va superar les 100.000 còpies venudes i es va convertir en el disc no recopilatori de rock en català més venut fins aleshores. 

Un canvi d'etapa

Abans de Bondia, Els Pets ja eren un grup molt popular gràcies a treballs com Calla i balla!, Brut natural o Vine a la festa. Però amb aquest àlbum fan un pas endavant important.

La banda abandona progressivament la imatge més festiva i rural dels inicis per aprofundir en cançons més personals, reflexives i emocionalment complexes, sense perdre la seva capacitat de connectar amb el públic.

La producció va anar a càrrec de Marc Grau, una figura clau en el so del disc. 

Un repertori ple d'himnes

L'àlbum conté dotze cançons. Moltes d'aquestes peces han esdevingut clàssics absoluts del repertori del grup.

• Bon dia

• Una fiblada a la pell

• Massa jove per fer-me gran

• Digue'm que m'estimes

• Em fa riure

• Una estona de cel

• Dissimulat

• Jaio

• Sebastia

• Jo soc el teu amic

• Tard

• Bona nit

Les lletres: quotidianitat i emoció

Una de les grans virtuts de Bon dia és la manera com parla de la vida quotidiana.

Lluís Gavaldà escriu sobre el pas del temps, les relacions personals, les inseguretats, l'amistat, l'amor i la dificultat de fer-se adult. 

Són temes universals explicats amb un llenguatge proper, irònic i profundament humà que va connectar amb milers d'oients.

Un disc històric

L'impacte del disc va ser enorme. Aquell mateix any Els Pets van aconseguir els premis Enderrock a Millor Grup, Millor Disc, Millor Cançó (Bon dia) i Millor Concert.

Aquest fet simbolitza perfectament la magnitud del fenomen que va representar l'àlbum.

Per què continua sent important?

Gairebé tres dècades després, Bon dia continua sent un referent perquè va demostrar que es podia fer pop-rock en català amb ambició artística i arribar a un públic molt ampli. 

Més enllà de les xifres, és un disc que forma part de la memòria sentimental de molta gent. Les seves cançons han envellit extraordinàriament bé i encara avui sonen fresques, sinceres i emocionants.

En resum

Bon dia és probablement l'obra més emblemàtica d'Els Pets i una de les grans fites de la música catalana contemporània. Publicat el 1997, va combinar excel·lents cançons, lletres properes i una producció molt acurada per crear un disc que encara avui és considerat un clàssic indiscutible i, probablement, hi ha poques cançons capaces d'identificar tota una generació tan bé com Bon dia.