Galgo
Lento

Galgo Lento, una nova sensibilitat

Galgo Lento és el projecte musical de Martí Galán Velasco, nascut a Terrassa l'any 1996. Va començar creant música des de la seva habitació, construint un univers sonor molt personal que combina lo-fi, pop metafísic, indie, R&B, hip-hop i pop d'autor.

El nom Galgo Lento ja resumeix una mica la seva filosofia: una contradicció aparent entre velocitat i introspecció. El mateix Galán ha explicat que aquest personatge simbolitza algú que podria córrer molt però que prefereix aturar-se a pensar.

Els inicis

Va començar a destacar a principis de la dècada del 2020 gràcies a cançons en català carregades de reflexions sobre l'amor, la identitat, la incertesa del futur, el pas del temps i les inquietuds de la seva generació.

El primer senzill que va generar força atenció va ser 130 metres, una cançó sobre les inseguretats personals i la dificultat d'acceptar allò que no ens agrada de nosaltres mateixos. 

Un estil molt propi

És difícil encasellar Galgo Lento.

La seva música pot recordar artistes tan diversos com Ferran Palau, El Petit de Cal Eril, Frank Ocean, Mac DeMarco o Childish Gambino 

Però el resultat final té una personalitat pròpia molt marcada.

Les seves cançons solen ser:

• íntimes,

• minimalistes,

• atmosfèriques,

• amb produccions molt cuidades,

• i unes lletres plenes d'imatges suggerents. 

"Martinet!" (2023)

El disc Martinet! va representar un important pas endavant en la seva trajectòria. L'àlbum es mou entre el rap melòdic, el lo-fi, el R&B i el pop contemporani, i va rebre molt bones crítiques dins l'escena independent catalana. 

Amb aquest treball va consolidar-se com una de les veus emergents més personals del país. 

"Copilot" (2024)

El projecte següent, Copilot, és probablement la seva obra més madura fins ara. El disc gira al voltant de la figura del copilot, aquell que acompanya sense ser el protagonista. A partir d'aquesta idea, Galgo Lento reflexiona sobre l'amistat, el suport emocional i les relacions humanes.

El missatge principal de Copilot és una reivindicació de la figura de qui acompanya sense necessitat de protagonisme. Martí Galán utilitza el copilot d'un cotxe com una metàfora de totes aquelles persones que són presents a la nostra vida, ens donen suport i comparteixen el viatge, però que sovint passen desapercebudes. 

De fet, el mateix Galgo Lento ha explicat que el concepte neix de la seva experiència treballant com a productor per a altres artistes. Durant aquell període es va identificar amb aquest paper secundari però imprescindible: ser-hi, observar, ajudar i contribuir sense ocupar el centre del focus. 

A partir d'aquesta idea, el disc reflexiona sobre qüestions com l'amistat i la complicitat, la importància de les persones que ens acompanyen, el suport emocional discret però essencial i les diferents maneres de viure una mateixa experiència segons la perspectiva de cadascú. 

També és interessant que el disc estigui construït al voltant de viatges en cotxe. Cada cançó presenta situacions diferents: retrobaments, declaracions d'amor, moments d'introspecció o fins i tot accidents. El vehicle es converteix en una metàfora de la vida, i el copilot en la persona que comparteix el trajecte. 

Si hagués de resumir Copilot en una sola frase, diria: les persones més importants no sempre són les que condueixen; sovint són les que seuen al nostre costat i ens acompanyen durant el camí. 

És un missatge poc habitual en la música popular, on gairebé sempre es parla del protagonista. Galgo Lento posa el focus precisament en el personatge secundari.

Per què és important?

Galgo Lento forma part d'una generació que ha trencat les fronteres entre gèneres. No fa estrictament pop, ni rap, ni indie, ni cançó d'autor, sinó una barreja moderna que connecta amb les noves sensibilitats de la música catalana. 

Si vols començar a escoltar-lo

Jo et recomanaria:

• 130 metres

• Algunes peces de Martinet! 

• El disc Copilot complet, perquè està pensat gairebé com una obra conceptual. 

La meva impressió és que Galgo Lento ocupa un espai semblant al que Ferran Palau va ocupar fa uns anys: un artista capaç de fer música aparentment senzilla però plena de matisos, i que probablement anirà guanyant pes dins la música catalana a mesura que passi el temps.