Hi ha discos que transcendeixen la seva època i acaben convertint-se en part del patrimoni sentimental d'un país. Qualsevol nit pot sortir el sol, publicat el 1975 per Jaume Sisa, és un d'aquests casos excepcionals. Considerat l'obra mestra de Sisa i un dels grans clàssics de la música catalana, el disc és una combinació irrepetible de poesia, fantasia, folk psicodèlic i esperit llibertari.
Publicat en els últims mesos de la dictadura franquista, l'àlbum va aparèixer en un moment de profunds canvis socials i culturals. En aquell context, la seva proposta imaginativa i oberta a la fantasia va representar una autèntica alenada d'aire fresc.
Abans de l'enregistrament del disc, Sisa havia passat uns anys allunyat dels escenaris. El seu primer àlbum, Orgia (1971), havia tingut poca repercussió i el músic va haver de dedicar-se a diverses feines per guanyar-se la vida. Durant aquest període, però, no va deixar mai d'escriure cançons.
La seva amistat amb el productor Rafael Moll i el naixement de la mítica sala Zeleste van resultar determinants per al seu retorn. Gràcies al suport de Moll, Sisa va poder enregistrar un nou treball amb absoluta llibertat creativa.
L'àlbum està format per vuit composicions:
Qualsevol nit pot sortir el sol
Tot i contenir només vuit peces, el disc ofereix una extraordinària riquesa musical i lírica. Cada cançó construeix un petit univers propi, però totes comparteixen un mateix esperit poètic i una mirada profundament lliure.
És impossible parlar del disc sense detenir-se en la seva peça central: Qualsevol nit pot sortir el sol.
La cançó descriu una reunió impossible on conviuen personatges de contes, còmics, literatura i imaginació popular: Blancaneus, els tres porquets, Ali-Babà, Gulliver, el gos Snoopy i molts altres. El resultat és una mena de celebració de la fantasia i de la fraternitat universal.
La seva tornada «Oh, benvinguts, passeu, passeu...» ha esdevingut una de les frases més conegudes de la música catalana contemporània.
La cançó s'ha convertit en un autèntic himne generacional i continua sent una de les peces més estimades i versionades de la música en català.
La llegenda del disc va créixer encara més durant el festival Canet Rock 1975.
Les autoritats franquistes van prohibir l'actuació de Sisa a última hora. Davant la prohibició, els organitzadors van fer sonar Qualsevol nit pot sortir el sol a través dels altaveus mentre l'escenari romania buit i el públic cantava la cançó. Aquell moment es va convertir en una de les imatges més mítiques de la història del rock català.
Musicalment, el disc és difícil de classificar.
Sisa hi combina folk; pop psicodèlic; cançó d'autor; música progressiva i elements de la tradició popular catalana.
El resultat és un so molt personal, que alguns han definit com a galàctic, un adjectiu que el mateix artista va adoptar per descriure el seu univers creatiu.
Encara que la cançó titular hagi eclipsat la resta del repertori, l'àlbum conté altres peces extraordinàries.
Una de les composicions més poètiques de Sisa, plena d'imatges oníriques i d'una gran bellesa melòdica.
Una cançó marcada per l'esperit llibertari i la connexió amb la natura, dos temes recurrents en l'obra de l'artista.
Una de les peces més ambicioses del disc, amb una estructura musical rica i una lletra carregada de simbolisme.
Exemple perfecte de la sensibilitat lírica i de la capacitat de Sisa per crear atmosferes gairebé màgiques.
Ni el mateix Sisa no va saber explicar mai per què aquest disc es va convertir en un fenomen tan extraordinari. L'àlbum va obtenir un èxit immediat i va permetre al músic professionalitzar-se i iniciar una etapa de gran popularitat.
Amb el temps, Qualsevol nit pot sortir el sol ha estat reconegut com un dels discos fonamentals de la música catalana i també com una de les grans obres del pop espanyol dels darrers cinquanta anys.
Més de cinquanta anys després de la seva publicació, el disc continua conservant intacta la seva capacitat de fascinar. La seva barreja de fantasia, innocència, llibertat i poesia el converteix en una obra pràcticament única dins la música catalana.
En una època marcada per la repressió i les incerteses, Sisa va construir un refugi imaginari on tots els personatges dels nostres somnis eren benvinguts. Potser per això, generació rere generació, el seu missatge continua emocionant-nos.
Perquè, al capdavall, com diu la cançó, qualsevol nit pot sortir el sol.