Embedded Files
Vota,
Vota, Motta! (1977):
la Guillermina Motta més irreverent i satírica
Vota, Motta! (1977):
la Guillermina Motta més irreverent i satírica
Dins la llarga i variada trajectòria de Guillermina Motta, Vota, Motta! ocupa un lloc molt especial. Publicat el 1977, és un disc que apareix en un moment de grans transformacions polítiques i socials i que mostra una de les facetes més enginyoses, teatrals i provocadores de l'artista.
El mateix títol, Vota, Motta!, juga amb l'eslògan electoral i amb el clima polític de la Transició, suggerint des de l'inici una mirada irònica sobre la societat del moment. Tot i això, no és un disc polític en el sentit estricte, sinó una col·lecció de cançons carregades d'humor, crítica social i observació dels costums quotidians.
Un disc entre el cabaret, la cançó d'autor i la sàtira
Un disc entre el cabaret, la cançó d'autor i la sàtira
Si els primers anys de Guillermina Motta estan molt vinculats a la Nova Cançó, Vota, Motta! s'acosta més a l'univers del cabaret intel·ligent, la chanson francesa i la sàtira costumista. Moltes peces parteixen de textos alienes adaptats al català o de lletres escrites per autors com Narcís Comadira, Jordi Teixidor o Enric Barbat.
Musicalment, el disc combina elements de cançó d'autor, folk, pop i cert aire jazzístic.
El resultat és elegant i sofisticat, però alhora molt accessible.
Una mirada femenina poc habitual
Una mirada femenina poc habitual
Un dels aspectes més interessants del disc és la perspectiva femenina que travessa diverses cançons. Sense adoptar un discurs doctrinari, Motta qüestiona rols socials i relacions de poder amb una ironia molt efectiva.
Cançons com Himne de les dones de casa, Quan som al llit, no em parlis del partit o L'home objecte ja indiquen, només pel títol, una voluntat de capgirar determinats tòpics sobre la dona i la vida domèstica.
Especialment significativa és L'home objecte, que inverteix irònicament la tradicional cosificació femenina.
Boris Vian i la influència francesa
Boris Vian i la influència francesa
El disc evidencia també l'admiració de Guillermina Motta per la cultura francesa. Inclou adaptacions de textos de Boris Vian i d'altres autors francòfons.
Una de les peces més conegudes és Complanta del progrés, adaptació catalana de Complainte du progrès de Boris Vian. La cançó ridiculitza el consumisme modern a través d'una enumeració delirant d'electrodomèstics i objectes domèstics que substitueixen els sentiments amorosos.
Escoltada avui, continua sorprenent per la seva vigència.
Les seves cançons
Les seves cançons
L'àlbum inclou onze cançons:
El cor torno a sentir
Complanta del progrés
Els títols ja reflecteixen el to desinhibit, humorístic i sovint provocador del conjunt.
Un disc singular dins la seva obra
Un disc singular dins la seva obra
Vota, Motta! apareix després de treballs tan populars com Remena nena o Cançons que estimo per a la gent que estimo i mostra una artista plenament madura, capaç de combinar intel·ligència, musicalitat i sentit de l'humor.
No és probablement el seu disc més conegut entre el gran públic, però sí un dels que millor resumeixen la personalitat artística de Guillermina Motta: irreverent, culta, elegant i sempre disposada a mirar la realitat amb un somriure escèptic.
En resum
En resum
Vota, Motta! és un àlbum essencial per entendre la Guillermina Motta dels anys setanta. Publicat el 1977, combina cançó d'autor, humor, cabaret i crítica social en un repertori que parla d'amor, política, consumisme i relacions de gènere amb una ironia brillant.
És una obra que conserva tota la seva frescor perquè les seves bromes, les seves observacions i moltes de les contradiccions que retrata continuen sent sorprenentment actuals.
Page updated
Google Sites
Report abuse