Quina nit (1990):
el disc que va convertir Sau en un fenomen de masses

Quan es parla de la història del rock català, hi ha un abans i un després de Quina nit. Publicat el març de 1990 per Sau, aquest tercer àlbum d'estudi va ser el treball que va catapultar definitivament el grup format per Carles Sabater i Pep Sala a la primera línia de la música catalana.

Més que un simple èxit comercial, Quina nit és considerat una de les obres fundacionals del fenomen conegut com a rock català. El disc va arribar en un moment en què la música moderna en català començava a sortir dels circuits minoritaris i demostrava que podia competir amb qualsevol proposta estatal o internacional.

Un projecte més ambiciós

Després dels discos No puc deixar de fumar (1987) i Per la porta de servei (1988), Sau volia fer un salt de qualitat. Per primera vegada el grup va disposar d'un pressupost més important, cosa que els va permetre gravar entre Barcelona i Londres i treballar amb el productor britànic John Marter i l'enginyer Stuart Epps.

Aquest canvi es nota clarament en el resultat final. El so és més internacional, les produccions són més elaborades i les cançons tenen una solidesa que encara avui continua sorprenent.

Les cançons del disc

L'àlbum està format per catorze temes:

• És inútil continuar

• Restaurant xinès

• Envia'm un àngel

• Encara que siguin de bar

• Deprimit III (Tan deprimit com sempre)

• Foc al cos

• Si un dia he de tornar

• Boig per tu

• La lluna i jo

• Perestroika

• Al final del carrer

• Tango amor, tango a mort

• Glòria per tu

• Tanca els ulls

Un dels aspectes més impressionants del disc és la quantitat de cançons que han acabat convertint-se en clàssics. No es tracta d'un àlbum sostingut per un únic èxit, sinó d'un repertori extraordinàriament consistent.

Boig per tu: la cançó que va superar el disc

És impossible parlar de Quina nit sense referir-se a Boig per tu.

La cançó s'ha convertit en una de les peces més populars de tota la música catalana contemporània. Amb el pas dels anys ha estat versionada per nombrosos artistes i ha acabat transcendint fins i tot el mateix grup que la va crear.

La combinació d'una melodia immediata, una lletra emotiva i la interpretació de Carles Sabater va convertir-la en una cançó generacional.

Carles Sabater en estat de gràcia

Si Pep Sala era el principal compositor musical de Sau, Quina nit també representa una de les millors mostres del carisma de Carles Sabater com a vocalista.

La seva veu transmet emoció, proximitat i una energia molt particular que va connectar amb tota una generació de joves catalans. Molts dels seguidors de Sau continuen identificant aquest disc com el moment en què la personalitat artística de Sabater va assolir la seva màxima plenitud.

L'explosió del rock català

L'èxit de Quina nit va coincidir amb l'ascens d'altres grups com Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït.

Aquells anys van culminar amb el mític concert del Palau Sant Jordi de 1991, considerat el gran símbol del moviment del rock català. Sau hi va arribar precisament gràcies a l'impuls que havia generat Quina nit.

Un èxit sense precedents

El disc va vendre més de 100.000 còpies, una xifra extraordinària per a un àlbum en català en aquell moment. Va obtenir diversos reconeixements i va consolidar Sau com un dels grups més importants del país.

La gira posterior va ser un èxit massiu i va convertir el grup en una autèntica referència popular.

Per què continua sent tan important?

Més de trenta-cinc anys després, Quina nit continua sent una obra fonamental perquè aconsegueix unir qualitat musical, ambició artística i capacitat de connectar amb el gran públic.

És un disc que conserva intacta la seva frescor, amb melodies memorables, lletres properes i una producció que va marcar un abans i un després en la música catalana. Per a molts aficionats, no només és el millor treball de Sau, sinó també un dels discos més importants de tota la història del rock català.

Si hagués de resumir la seva importància en una sola frase, diria que Quina nit és el disc que va demostrar definitivament que el rock fet en català podia omplir pavellons, generar himnes generacionals i convertir-se en banda sonora d'un país sencer.