Meritxell Gené

Meritxell Gené: una cantautora molt literària

Si hi ha un tret que defineix Meritxell Gené és la seva relació amb la poesia.

Ha dedicat bona part de la seva obra a musicar poetes com:

• Maria Mercè Marçal

• Màrius Torres

• Joan Barceló

• Concepció G. Maluquer

• Gabriel Ferrater 

A diferència d'altres cantautors que escriuen principalment les seves pròpies lletres, Gené ha convertit la poesia catalana en l'eix central del seu projecte artístic. 

Els inicis

Va començar a actuar en solitari a partir del 2006 i el 2008 va publicar el seu primer disc:

Inesperadament (2008)

D'aquest treball destaca La ciutat llunyana, basada en un dels poemes més coneguts de Màrius Torres. 

Posteriorment arribarien:

• Sota els llençols (2010)

• Així t'escau la melangia (2013)

• Branques (2015)

• Sa tanca d'allà dins (2020)

• No diré res de mi (2023)

Els discos més significatius

Així t'escau la melangia (2013)

És un disc íntegrament dedicat al poeta lleidatà Màrius Torres. Molts seguidors el consideren una de les seves obres més importants. 

Branques (2015)

Aquí amplia el focus i posa música a diversos poetes dels Països Catalans.

No diré res de mi (2023)

En aquest treball s'endinsa en la poesia de Gabriel Ferrater, una tasca gens senzilla per la complexitat de la seva obra. 

També poeta

L'any 2018 va publicar el seu primer poemari:

Després dels esbarzers

fet que confirma que la relació entre música i literatura és inseparable en la seva trajectòria. 

Compromís amb la cançó d'autor

El 2012 va ser una de les impulsores del col·lectiu La Cançó Necessària, al costat de cantautors com Pau Alabajos i Cesk Freixas, amb l'objectiu de fomentar la cançó d'autor en català. 

La meva opinió

Si hagués de situar Meritxell Gené dins la música catalana actual, diria que és una de les hereves més naturals de la tradició de la Nova Cançó, però passada pel filtre del segle XXI.

No busca grans efectismes ni produccions espectaculars. El seu valor principal és la sensibilitat amb què tracta els textos i la capacitat de convertir poesia en cançons que sonen vives i actuals.

I si hagués de recomanar un únic disc per descobrir-la, probablement començaria per Així t'escau la melangia , perquè resumeix perfectament la seva manera d'entendre la música i la poesia.