Si els primers treballs de Lax'n'Busto tenien una energia molt juvenil i festiva, a Llença't hi trobem un grup més madur. Les guitarres continuen sent protagonistes, però les cançons estan més treballades melòdicament i les lletres tenen un punt més reflexiu. Aquesta evolució es percep al llarg de tot el disc.
La cançó que ho va canviar tot
El gran emblema del disc és, evidentment,Llença't.
Hi ha cançons que acaben transcendint el seu propi grup, i crec que aquesta n'és una. Amb el pas dels anys s'ha convertit en un autèntic himne popular. El missatge és senzill però molt potent: atrevir-se a fer el pas, vèncer la por i viure amb intensitat.
És una d'aquelles peces que funcionen igual de bé en un gran concert, en una festa major o escoltades individualment.
El disc presenta un repertori molt sòlid:
Especialment Trepitja fort acostuma a ser considerada una de les peces més destacades del treball.
Llença't va aparèixer en un moment en què Lax'n'Busto ja no havia de demostrar res. Ja era una banda consolidada, capaç d'omplir recintes i de generar grans expectatives amb cada nou disc.
Precisament per això té tant mèrit: lluny de repetir fórmules, el grup va saber mantenir la seva identitat i alhora evolucionar.
Si algú em preguntés quin és el disc que millor resumeix l'esperit de Lax'n'Busto, dubtaria entre Vas de punt...? i Llença't.
Però Llença't té un avantatge: conté una de les cançons més icòniques de tota la música catalana contemporània. No és exagerat dir que el tema"Llença't" ha acabat tenint una vida pròpia, més enllà del mateix grup.
Per a mi, és un disc que combina molt bé emoció, optimisme i sensibilitat rockera, i que marca el moment en què Lax'n'Busto va passar definitivament de ser una banda d'èxit a convertir-se en un clàssic.