Parlar de Marc Parrot és parlar d'un dels creadors més singulars, versàtils i difícils d'encasellar de la música catalana contemporània. Cantant, compositor, productor, enginyer de so i experimentador incansable, ha construït al llarg de més de tres dècades una trajectòria artística marcada per la curiositat, la independència creativa i la voluntat constant de reinventar-se.
Tot i que per al gran públic el seu nom va quedar inevitablement associat durant un temps al fenomen d'El Chaval de la Peca, la seva carrera és molt més rica i extensa. Marc Parrot és un dels músics que millor representa la figura del creador integral: escriu, produeix, interpreta i experimenta sense deixar-se limitar per les modes ni pels gèneres.
Marc Parrot Rufias va néixer a Barcelona el 14 de maig de 1967. La seva primera experiència professional va arribar a finals dels anys vuitanta amb el grup Regreso a las Minas, una banda de pop-rock que va publicar un únic disc l'any 1990 sota el segell Warner.
Aquella aventura va servir-li de plataforma per iniciar la seva carrera en solitari.
El 1993 va publicar el seu primer disc:
Aquest debut ja mostrava moltes de les característiques que acabarien definint la seva obra: gust per l'experimentació sonora, lletres imaginatives i una producció molt cuidada. El senzill Aburrido de esperar va obtenir una notable repercussió i fins i tot va ser utilitzat pel director Julio Medem a la pel·lícula Tierra.
El segon treball va aprofundir encara més en l'univers personal de l'artista. Es tracta d'un disc conceptual, imaginatiu i ple de referències al món infantil, que va rebre molt bones crítiques i li va valer el Premi Ojo Crítico de RNE.
L'any 1998, Marc Parrot va crear un dels fenòmens més curiosos del pop espanyol dels anys noranta: El Chaval de la Peca.
El personatge va néixer gairebé com un joc televisiu i consistia a reinterpretar clàssics de la música popular espanyola amb una estètica desenfadada i humorística. Versions com Libre o A-Ba Ni-Bi es van convertir en grans èxits comercials i van sonar insistentment a les emissores de ràdio.
El projecte, però, va ser deliberadament breu. Marc Parrot sempre ha explicat que no volia quedar atrapat dins aquell personatge i va decidir posar-hi punt final per reprendre la seva carrera artística més personal.
Amb els recursos econòmics generats per l'èxit d'El Chaval de la Peca, Parrot va poder construir el seu propi estudi, anomenat Gravacions Silvestres, que acabaria convertint-se en una peça fonamental de la seva trajectòria.
A partir d'aquell moment va iniciar una nova etapa creativa.
Disc que significava el retorn al seu projecte personal i que mostrava un músic molt més madur.
Un treball de transició que ja apuntava el canvi més important de la seva carrera: començar a cantar en català.
L'any 2005 va publicar:
Aquest disc marca un abans i un després en la seva trajectòria. Per primera vegada, Marc Parrot abraça plenament la llengua catalana en el seu projecte musical. El canvi no és només lingüístic, sinó també estètic i emocional.
A partir d'aquí arribaran diversos treballs que consolidaran aquesta nova etapa:
Interferència (2007)
50 anys de la Nova Cançó (2009)
Començar pel final (2011)
Sortir per la finestra (2014)
Refugi (2018)
Els fets i l'atzar (2022)
Turisme per la memòria (2023)
L'any 2026 ha presentat un nou projecte conjunt amb el Quartet Brossa, titulat El frec i la bala, una nova mostra de la seva voluntat d'explorar territoris musicals diferents.
La figura de Marc Parrot va molt més enllà dels seus propis discos.
Durant anys ha estat un dels productors més actius de l'escena catalana i ha treballat en nombrosos projectes musicals, televisius i audiovisuals. També ha compost sintonies per a televisió, música per a espectacles i cançons per a altres artistes.
Aquesta vessant menys visible és fonamental per entendre la seva importància dins la música catalana contemporània.
Musicalment, Marc Parrot és difícil de classificar.
La seva obra incorpora influències del pop d'autor; la cançó mediterrània; el folk;la música experimental; l'electrònica i la música de cambra.
Per damunt de qualsevol etiqueta, hi destaca una extraordinària curiositat artística i una voluntat constant de fugir de les fórmules previsibles.
Marc Parrot ocupa un lloc singular dins la música catalana. Mai no ha estat un artista de grans èxits comercials sostinguts ni de modes passatgeres. La seva importància rau en una altra cosa: la coherència, la llibertat creativa i la capacitat d'explorar nous camins sense perdre mai la seva identitat.
És un d'aquells músics que han construït una obra sòlida, diversa i profundament personal, sempre al marge de les etiquetes i de les tendències del moment. Per això, amb el pas dels anys, s'ha convertit en una figura de culte i en un dels creadors més respectats de la música catalana contemporània.