Nou de Trinca (1981): la sàtira madura de La Trinca

Quan es repassa la discografia de La Trinca, sovint es recorden discos emblemàtics com Festa Major, Trincar i riure o Trempera matinera. Tanmateix, Nou de Trinca, publicat el 1981, és una de les seves obres més representatives de la primera etapa democràtica i un magnífic exemple de la seva capacitat per combinar humor, crítica social i qualitat musical.

El disc va aparèixer en un moment de profunds canvis polítics i socials. Espanya feia pocs anys que havia sortit de la dictadura franquista, Catalunya recuperava les seves institucions d'autogovern i la societat vivia una etapa plena d'esperances, però també de contradiccions. La Trinca va saber captar aquest ambient i convertir-lo en matèria primera per a les seves cançons.

Un títol amb doble lectura

El títol Nou de Trinca juga amb un dels recursos habituals del grup: el doble sentit.

D'una banda, es tracta d'un "nou" disc de La Trinca. De l'altra, el mot "nou" remet també a alguna cosa acabada d'estrenar, moderna i adaptada als nous temps. Aquesta voluntat de renovació és visible tant en les lletres com en els arranjaments musicals.

Les cançons del disc

L'àlbum inclou deu temes: 

1 - Dansa del sabre

2 - In secula seculorum 

3 - El baró de bidet

4 - Homenatge 

5 - S'alça

6 - El Baion de l'OTAN (Anar-hi anant) 

7 - El Danuvi Blau 

8 - Com el Far-West, no hi ha res 

9 - Corasón loco (tocats de l'ala)

10 - Visca nostramo

Com era habitual en La Trinca, diverses peces parteixen de melodies clàssiques populars o de referències musicals conegudes que són transformades amb noves lletres satíriques. Aquesta fórmula els permetia connectar ràpidament amb el públic i reforçar l'efecte humorístic.

La dansa del sabre: una de les peces més recordades

Probablement la cançó més popular del disc sigui La dansa del sabre. Pocs dies després de l'intent de cop d'estat per part de membres de l'exercit i la Guàrdia Civil, van treure aquesta cançó on relataven els fets que havien succeït i ho feien amb aquell humor àcid que sempre els va caracteritzat. Va ser un èxit rotund!

La crítica política continua ben viva

Tot i que la censura franquista ja havia desaparegut, La Trinca no va abandonar la seva vocació satírica.

A El Baion de l'OTAN (Anar-hi anant), per exemple, ironitzen sobre els debats polítics relacionats amb l'entrada d'Espanya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, una qüestió que generava una intensa controvèrsia a principis dels anys vuitanta.

Altres cançons també reflecteixen les tensions socials, les noves modes i els canvis culturals d'una societat que intentava adaptar-se ràpidament a la modernitat.

Una producció musical molt cuidada

Un dels aspectes que sovint passa desapercebut quan es parla de La Trinca és la qualitat musical dels seus discos.

A Nou de Trinca hi participen músics de primer nivell com Francesc Burrull, Manel Camp, Ricard Roda o Josep Maria Bardagí, figures molt respectades dins la música catalana. Els arranjaments són sofisticats i mostren una clara influència del pop, el jazz i la música orquestral.

Aquesta cura musical explica que moltes de les seves cançons continuïn sonant fresques més de quaranta anys després de la seva publicació.

Un pont entre dues etapes

Mirat amb perspectiva, Nou de Trinca ocupa una posició molt interessant dins la trajectòria del grup.

D'una banda, conserva l'esperit satíric i irreverent que havia convertit La Trinca en un fenomen popular durant els anys setanta. De l'altra, anticipa l'evolució que els portaria cap a una projecció cada vegada més estatal durant els anys vuitanta, culminada amb discos com ¿Quesquesé se merdé? i la seva posterior activitat televisiva.

Un retrat de la Catalunya dels primers vuitanta

Més enllà del seu valor musical, Nou de Trinca és també un document històric.

Les seves cançons retraten amb humor una societat que acabava de recuperar la democràcia i que intentava redefinir-se culturalment i políticament. Els temes que hi apareixen —la religió, la burgesia, la política internacional, els canvis socials o les noves formes de consum cultural— són una fotografia força precisa de la Catalunya de principis dels anys vuitanta.

Per aquest motiu, el disc continua sent una obra especialment interessant per entendre no només l'evolució de La Trinca, sinó també l'estat d'ànim d'una època en què el país començava a mirar el futur amb optimisme, però sense perdre la capacitat de riure's de si mateix.

Les lletres de les seves cançons