Durant la primera meitat de la dècada de 2020, poques propostes han renovat la música tradicional dels Països Catalans amb tanta personalitat com Marala. Format per la catalana Selma Bruna, la valenciana Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol, el trio va aconseguir unir tres accents, tres sensibilitats i tres tradicions musicals en un projecte que va esdevenir una de les grans referències de la música d'arrel contemporània.
La seva proposta partia de les cançons tradicionals, però evitava qualsevol plantejament arqueològic o folklorista. Marala utilitzava la tradició com a punt de partida per parlar de qüestions actuals, especialment des d'una perspectiva feminista, contemporània i profundament creativa.
L'origen de Marala es troba a Barcelona, on les tres integrants van coincidir mentre desenvolupaven la seva formació i els seus primers projectes musicals. La combinació d'una catalana, una valenciana i una mallorquina va acabar convertint-se en una de les grans fortaleses del grup, ja que els permetia explorar repertoris i tradicions procedents de diversos territoris de parla catalana.
Des dels primers concerts, el trio va destacar per la seva aposta per la polifonia vocal. Les seves harmonies a tres veus es van convertir ràpidament en una de les seves principals senyes d'identitat.
Marala va construir una proposta basada en:
la música tradicional catalana, valenciana i balear,
la polifonia vocal,
la cançó d'autor,
la poesia contemporània,
els cants populars mediterranis.
Als seus concerts i enregistraments convivien cants de batre, tonades tradicionals, poemes musicats i composicions pròpies. El resultat era una música profundament arrelada però alhora completament actual.
Les seves lletres i reflexions abordaven qüestions com la memòria, la identitat, les cures, la mort, el feminisme i la transmissió cultural, convertint-les en una de les formacions més singulars de la seva generació.
Aquest primer àlbum va representar la seva consolidació artística. El disc combinava composicions pròpies, adaptacions de cançons tradicionals i poemes musicats. L'obra va obtenir una gran acollida de crítica i públic i va ser considerada una de les revelacions de la música catalana d'aquell any.
Probablement és el treball més ambiciós de la seva carrera. El disc gira entorn del concepte de la mort i de les diferents maneres com aquesta apareix en la tradició popular. El projecte va obtenir nombrosos reconeixements i és considerat una de les obres més destacades de la música d'arrel contemporània dels darrers anys.
Un dels aspectes més rellevants de Marala és la seva mirada femenina sobre la música d'arrel. Les tres artistes van reivindicar sovint el paper de les dones en la transmissió de la cultura popular i van incorporar textos de poetesses contemporànies als seus repertoris.
La seva obra demostrava que la tradició no és una peça de museu, sinó un material viu que es pot reinterpretar des de les preocupacions i sensibilitats actuals.
Després de vuit anys de trajectòria, Marala va anunciar el seu comiat dels escenaris l'any 2025. Les integrants van explicar que la decisió havia estat meditada i que tancaven una etapa després d'haver desenvolupat plenament el projecte.
Tot i la dissolució del grup, el seu llegat continua sent molt influent dins la nova escena de la música d'arrel dels Països Catalans.
Marala ha estat una de les formacions que millor ha sabut demostrar que la música tradicional pot dialogar amb el present sense perdre autenticitat. La combinació de polifonia vocal, sensibilitat contemporània i respecte pel patrimoni musical va donar lloc a una obra breu però extraordinàriament significativa.
Per això, malgrat la seva desaparició, Marala continua sent una referència imprescindible per entendre la renovació de la música d'arrel catalana, valenciana i balear durant la dècada de 2020.