Si la Nova Cançó va tenir figures representatives del compromís polític i cultural com Raimon o Lluís Llach, també va tenir un gran heretge, un artista iconoclasta i radicalment lliure que va dinamitar totes les convencions del panorama musical català: Pau Riba.
Poeta, músic, escriptor, performer i pensador contracultural, Pau Riba és considerat una de les personalitats més creatives i transgressores de la música catalana contemporània. La seva obra va introduir al país la psicodèlia, el folk-rock, la cultura hippie, la provocació artística i una nova manera d’entendre la cançó en català.
El seu llegendari Dioptria és considerat per molts crítics i músics el millor disc de la història del rock català i una obra fonamental de la música moderna en català.
Pau Riba va néixer a Palma l’any 1948, en una família de gran tradició cultural catalana. Era nét del poeta Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu.
Aquell entorn culte i catalanista va marcar profundament la seva sensibilitat, però també va provocar en ell una forta necessitat de rebel·lió. Des de molt jove va mostrar una actitud provocadora i anticonvencional que el diferenciava clarament de la majoria d’artistes de la Nova Cançó.
Mentre altres cantautors mantenien una estètica relativament sòbria i formal, Pau Riba apostava per l’experimentació, la llibertat creativa, l’humor surrealista i la ruptura constant de normes socials i culturals.
Influït per Bob Dylan, la psicodèlia nord-americana, el moviment hippie i el rock experimental dels anys seixanta,
Riba va començar a construir una proposta artística completament nova dins la música catalana.
Parlar de Pau Riba és parlar inevitablement de Dioptria, la seva obra més famosa i influent.
Aquest doble treball va revolucionar completament la música catalana. Fins aquell moment, la Nova Cançó estava molt vinculada a la guitarra acústica, la cançó protesta i una estructura musical relativament clàssica.
Pau Riba ho va capgirar tot: electrificà el so, incorporà psicodèlia i folk-rock, introduí estructures experimentals i creà un univers poètic profundament lliure i al·lucinat.
El disc comptava amb músics extraordinaris com Toti Soler, Jordi Sabatés i altres membres del grup Om.
Dioptria està avui considerat un disc fundacional del rock català, una obra de culte i una de les grans creacions de la contracultura catalana.
A principis dels anys setanta, Pau Riba es traslladà a Formentera, on visqué en comunitat hippie amb la seva família. Aquesta etapa és essencial per entendre la seva evolució artística i vital.
Allunyat de les convencions socials, Riba va aprofundir encara més en l’espiritualitat, la psicodèlia, la vida comunitària i l’experimentació artística.
Allà va començar a treballar en un dels discos més singulars de la seva carrera.
Gravat parcialment a l’aire lliure a Formentera, és probablement el seu disc més hippie i psicodèlic. És una obra molt influenciada per la cultura alternativa dels setanta.
Un dels títols més extravagants de la música catalana i també un dels seus treballs més radicals.
Disc molt més accessible i festiu, però igualment carregat d’humor surrealista i crítica social. Inclou algunes de les seves cançons més conegudes.
Reflecteix el desencís posterior a la Transició i una mirada més crítica i amarga sobre la realitat política i cultural.
Obra experimental i provocadora on Pau Riba explora identitats, sexualitat i transformació personal. És un dels seus treballs més conceptuals.
Probablement la seva cançó més coneguda i emblemàtica. Poètica, delicada i estranya, és una peça clau de la música catalana moderna.
Una de les seves primeres composicions importants i ja clarament anticonvencional.
Tema essencial de Dioptria, carregat de psicodèlia i sensibilitat poètica.
Cançó fascinant que barreja tradició catalana i experimentació psicodèlica.
Peça molt representativa del vessant més líric i surrealista de Riba.
Adaptació molt personal i transgressora d’un element tradicional català.
Exemple perfecte del seu humor absurd i iconoclasta.
Una de les seves cançons més populars en directe i un clàssic del Canet Rock dels setanta.
Mostra la seva vessant més melòdica i introspectiva.
Pau Riba va ser probablement la figura més clarament contracultural de la música catalana.
Representava la llibertat individual, la ruptura amb la moral tradicional, l’experimentació artística i el rebuig de les estructures convencionals.
En molts aspectes era més proper a la psicodèlia nord-americana, al rock underground i a l’esperit hippie, que no pas al model clàssic de la Nova Cançó.
Això el convertí en una figura admirada però també difícil d’encaixar dins les institucions culturals catalanes.
Pau Riba no va ser només músic. També va ser escriptor, poeta, dibuixant, actor ocasional, articulista i pensador.
La seva trajectòria és plena de manifestos, experiments audiovisuals, projectes impossibles i idees radicals. Molts el consideren una mena de geni caòtic i irrepetible.
Fins als seus últims anys, Pau Riba va continuar actuant i creant. Mai va abandonar la seva actitud irreverent ni la seva curiositat artística.
Va morir el març de 2022, deixant una empremta enorme dins la cultura catalana contemporània.
Amb el temps, la seva figura no ha deixat de créixer. Avui és vist com el gran pioner del rock català modern, una icona de la contracultura i un artista absolutament lliure.
Pau Riba va transformar la música catalana perquè va demostrar que podia ser experimental, psicodèlica, irreverent, moderna i radicalment lliure.
La seva obra continua sorprenent perquè encara avui sembla avançada al seu temps. Pocs artistes catalans han tingut una personalitat tan poderosa i una voluntat tan clara de viure i crear al marge de totes les convencions.
Més que un simple cantautor, Pau Riba va ser una autèntica explosió creativa dins la cultura catalana del segle XX.