Moncho: la veu gitana que va convertir el bolero
en patrimoni català

Quan es parla de la rumba catalana, noms com Peret o El Pescaílla apareixen de manera inevitable. Però de la mateixa mateixa tradició gitana barcelonina va sorgir un artista que va seguir un camí diferent i molt personal: Moncho.

Conegut popularment com "el Gitano del Bolero" o "el rei del bolero", Moncho va dedicar més de sis dècades a dignificar i popularitzar aquest gènere romàntic, convertint-se en una de les seves grans veus a escala internacional. Tot i haver crescut envoltat de rumba catalana, va trobar en el bolero la seva veritable vocació artística i va acabar esdevenint una figura imprescindible de la música popular catalana i espanyola.

Els inicis: la Gràcia gitana i la descoberta del bolero

Moncho, nom artístic de Ramon Calabuch i Batista, va néixer al barri de Gràcia de Barcelona el 26 de juliol de 1940, en una família gitana catalana estretament vinculada a l'ambient musical de la rumba. Aquell entorn estava connectat amb figures com Peret i Antonio González "El Pescaílla", considerats alguns dels pioners de la rumba catalana.

Tot i aquests orígens, ben aviat va sentir fascinació pels grans boleristes llatinoamericans, especialment per Lucho Gatica. Amb només setze anys va obtenir el seu primer contracte professional després d'actuar amb la Ramón Evaristo y Orquesta Antillana durant les festes de Gràcia. Aquell moment marcaria l'inici d'una carrera extraordinàriament llarga.

Del món de la rumba al regne del bolero

La gran singularitat de Moncho és que, tot i provenir de la mateixa comunitat que havia creat la rumba catalana, va optar per especialitzar-se en el bolero.

Aquesta decisió no era habitual. Durant els anys cinquanta i seixanta, el bolero era un gènere profundament associat a Cuba, Mèxic i altres països llatinoamericans. Moncho va estudiar-ne les arrels i es va envoltar de músics americans per entendre millor aquest llenguatge musical. Amb el temps va aconseguir una credibilitat extraordinària també a l'altra banda de l'Atlàntic.

La seva veu càlida, elegant i sense excessos dramàtics es va convertir en una de les més reconeixibles del gènere.

Una carrera de més de seixanta anys

Moncho va desenvolupar una trajectòria excepcionalment llarga. Va gravar més de trenta discos i centenars de cançons al llarg de la seva vida artística. Entre els seus enregistraments més coneguts figuren treballs com Llévatela, Bravo, El tiempo que te quede libre, Amor, no fumes en la cama, Soy o Conversaciones en tiempo de bolero.

La seva producció musical es va desenvolupar principalment en castellà, però mai no va abandonar la llengua catalana. Al llarg dels anys també va enregistrar discos i cançons en català, incloent-hi adaptacions molt celebrades de repertori català contemporani.

Discografia

• Paraules d'amor (1993)

• Sábanas de seda (1993)

• Moncho, el bolero (1996)

• Sombras (1996)

• En medio de la vida (1999)

• Quédate conmigo (1999)

• On és la gent? (2003)

• Inolvidablemente (2003)

• Antología de sus mejores boleros (2004)

• I tant que sí (2005)

• De la Habana a Barcelona (2006)

• El tío Moncho. El arte del bolero (2007)

• Sangre de bolero. En directe des del Palau de la Música (2012)

• Encadenados. En duet amb la bolerista Tamara (2012)

• Mis queridos boleros (2017)
  
  

Un pont entre Catalunya i Amèrica Llatina

Un dels grans mèrits de Moncho va ser actuar com a pont cultural entre la tradició musical catalana i el món llatinoamericà.

Tot i ser profundament català i gitano, va aconseguir ser reconegut en països on el bolero forma part de la identitat nacional. Aquesta acceptació internacional és una de les raons per les quals la seva figura és tan respectada dins el gènere.

Els darrers anys i el comiat

Després de més de seixanta anys als escenaris, els problemes de salut i una afectació a les cordes vocals el van obligar a retirar-se progressivament de l'activitat artística. Va morir el 28 de desembre de 2018 als 78 anys. La seva desaparició va provocar nombrosos homenatges de músics de procedències molt diverses, des de Joan Manuel Serrat fins a Miguel Poveda, Diego el Cigala o Sabor de Gràcia.

El seu llegat

Moncho ocupa un lloc únic dins la música catalana. No va ser una estrella de la Nova Cançó ni una figura central de la rumba catalana, però va aconseguir una cosa encara més singular: convertir-se en una autoritat mundial del bolero sense abandonar mai les seves arrels gitanes i barcelonines.

La seva trajectòria demostra que la música catalana és molt més diversa del que sovint es pensa. Des del barri de Gràcia fins als grans escenaris de l'Amèrica Llatina, Moncho va portar la seva veu inconfusible a milers de persones i va deixar una empremta profunda en la història del bolero.