Embedded Files
Ovidi Montllor: la veu més humana i combativa
de la Nova Cançó
Ovidi Montllor: la veu més humana i combativa
de la Nova Cançó
Quan es parla dels grans noms de la cançó catalana, sovint apareixen figures com Serrat, Raimon o Llach. Però dins d’aquella generació hi havia una veu absolutament única, radicalment personal i profundament humana: Ovidi Montllor.
Cantautor, actor, poeta i activista cultural, Ovidi Montllor va ser una de les personalitats més singulars de la Nova Cançó. La seva obra combinava poesia, crítica social, ironia, tendresa i una enorme força interpretativa.
No era només un cantant: era sobretot un intèrpret total, capaç de convertir cada cançó en una escena teatral carregada d’emoció i veritat.
Els orígens: d’Alcoi a Barcelona
Els orígens: d’Alcoi a Barcelona
Ovidi Montllor va néixer a Alcoi el 4 de febrer de 1942, en una família obrera. Aquell origen popular marcaria profundament tota la seva obra artística i la seva mirada social.
Durant la joventut va començar a interessar-se pel teatre i aviat es traslladà a Barcelona, on entraria en contacte amb el món cultural català i amb els cercles de la Nova Cançó.
Abans de ser conegut com a cantautor, Ovidi ja destacava com a actor teatral. Aquesta formació escènica seria essencial en la seva manera d’interpretar: gesticulava, dramatitzava, recitava i convertia les cançons en petites peces teatrals.
L’any 1968 inicià la seva carrera musical amb un primer EP que incloïa La fera ferotge, peça que aviat es convertiria en una de les grans cançons satíriques de la Nova Cançó.
Un artista diferent dins la Nova Cançó
Un artista diferent dins la Nova Cançó
Tot i formar part de la Nova Cançó, Ovidi Montllor sempre va ocupar un espai molt particular.
La seva veu greu i la seva presència escènica el feien immediatament recognoscible. També destacava per una mirada molt crítica sobre les injustícies socials, el poder, la hipocresia i les contradiccions de la societat.
Musicalment, la seva obra incorporava folk, chanson francesa, jazz, swing i cançó tradicional.
Ovidi i la poesia
Ovidi i la poesia
Un dels aspectes més importants de la seva trajectòria és la relació amb la poesia catalana i valenciana.
Ovidi va musicar o interpretar textos de:
i molts altres.
La seva manera de dir els versos era extraordinària. No es limitava a cantar-los: els interpretava amb una intensitat gairebé teatral.
Especialment important va ser la seva relació artística amb el poeta Vicent Andrés Estellés, amb qui va crear una de les simbiosis més memorables de la cultura valenciana contemporània.
Els discos més rellevants
Els discos més rellevants
Primer gran disc d’Ovidi Montllor i un dels treballs fundacionals de la seva carrera.
Un disc profundament connectat amb el moment polític i social de la dictadura franquista.
Considerat per molts la seva obra mestra. Aquest disc marca l’inici de la seva etapa de maduresa artística i conté algunes de les seves cançons més importants.
Un dels millors exemples de musicalització poètica dins la cançó catalana. Ovidi converteix els poemes de Joan Salvat-Papasseit en peces emocionals i intensíssimes
Magnífic disc en directe enregistrat a París. És probablement el millor document per entendre la força escènica d’Ovidi i la seva enorme capacitat interpretativa.
Disc molt crític políticament i amb una gran càrrega satírica.
Mostra un Ovidi més madur però igualment contundent. És un treball molt representatiu del desencís de molts artistes de la Transició.
Un dels seus discos més personals i poètics. Inclou adaptacions memorables de textos literaris i una sonoritat més refinada.
Les cançons imprescindibles d’Ovidi Montllor
Les cançons imprescindibles d’Ovidi Montllor
La seva cançó més emblemàtica i satírica. Un clàssic absolut de la Nova Cançó.
Probablement la seva obra més estimada i emocionant. Un retrat tendre i nostàlgic de la memòria popular valenciana.
Una de les seves peces més representatives, plena d’ironia i mirada crítica.
Cançó convertida gairebé en declaració de principis sobre la llibertat individual. Encara avui és molt reivindicada.
Magnífica adaptació del poema de Vicent Andrés Estellés. Una de les grans fusions entre poesia i música de la cultura catalana contemporània.
Cançó amb un fort component social i popular.
Una de les seves interpretacions poètiques més emocionants.
Exemple perfecte de la seva vessant satírica i política.
Interpretació commovedora del text de Pere Quart.
Actor de cinema i teatre
Actor de cinema i teatre
Paral·lelament a la música, Ovidi Montllor va tenir una important carrera com a actor.
Va participar en nombroses pel·lícules i és especialment recordat per Furtivos, Amanece, que no es poco i moltes altres produccions cinematogràfiques i teatrals.
La seva personalitat escènica feia que fos un actor molt magnètic i expressiu.
Els darrers anys i la reivindicació posterior
Els darrers anys i la reivindicació posterior
Durant els anys vuitanta, Ovidi va patir un cert marginament mediàtic i institucional. La Transició va deixar fora molts artistes compromesos de la Nova Cançó, i ell mateix denunciava sovint aquesta situació.
Va morir l’any 1995 víctima d’un càncer d’esòfag. Tenia només 53 anys.
Amb el temps, però, la seva figura no ha deixat de créixer. Avui és considerat un símbol cultural valencià, una de les grans veus de la cançó catalana i un referent ètic i artístic per a noves generacions.
Conclusions
Conclusions
Ovidi Montllor va ser molt més que un cantautor. Va ser poeta sense escriure poemes, actor que cantava, veu obrera i consciència crítica d’una època.
La seva obra continua viva perquè parla de coses profundament humanes: la memòria, la dignitat, la injustícia, la tendresa i la necessitat de mantenir-se fidel a un mateix.
Pocs artistes han aconseguit unir amb tanta força la poesia, el compromís i l’emoció com ho va fer Ovidi Montllor.
Page updated
Google Sites
Report abuse