Joan Isaac: la sensibilitat poètica de la cançó catalana

Dins la història de la cançó d’autor catalana, Joan Isaac ocupa un lloc singular. Sense haver buscat mai els grans focus mediàtics, ha construït una de les trajectòries més coherents, elegants i respectades de la música catalana contemporània. Les seves cançons, caracteritzades per la sensibilitat poètica, la cura literària i la profunditat emocional, han connectat amb diverses generacions d’oients al llarg de més de cinc dècades de carrera.

La seva obra se situa en la tradició de la cançó d’autor, però també manté vincles amb la poesia catalana, la cançó francesa i els grans cantautors europeus. Aquesta combinació ha convertit Joan Isaac en una de les veus més personals i refinades del panorama musical català.

Els inicis: de Barcelona a la Nova Cançó

Joan Isaac és el nom artístic de Joan Vilaplana i Comín , nascut a Barcelona l’any 1953.

Va començar la seva trajectòria artística durant els darrers anys del moviment de la Nova Cançó. Tot i pertànyer a una generació posterior a figures com Lluís Llach, Raimon o Maria del Mar Bonet, la seva obra va heretar l’interès per la qualitat literària i el compromís amb la llengua catalana.

El seu debut discogràfic es va produir a mitjan dècada dels setanta, en un moment en què la cançó d’autor començava a evolucionar cap a noves formes expressives.

Una veu marcada per la poesia

Des dels seus primers treballs, Joan Isaac va mostrar una especial sensibilitat per la paraula.

Les seves composicions es caracteritzen per una gran cura en els textos, melodies delicades i elegants, influència de la poesia catalana, una marcada dimensió intimista i reflexions sobre l’amor, el pas del temps i la memòria.

La seva manera d’escriure l’ha apropat sovint més a la figura del poeta cantat que no pas a la del cantautor convencional.

Discografia

• Rèquiem (1974)

• Però no em robareu la força (1975)

• És tard (1975)

• Viure (1977)

• Barcelona, ciutat grisa (1980)

• Inesperat (1984)

• Planeta Silenci (1998)

• De vacances (2000)

• Joies robades (2002)

• Només han passat cinquanta anys (2004)

• De Profundis (2006)

• Bàsic (2007)

• Duets (2007)

• La vida al sol (2008)

• Auteclàssic. Joan Isaac & Luis Eduardo Aute (2009)

• Em declaro innocent (2011)

• Piano, piano (2012)

• Joan Isaac Cançons d'amor i anarquia. En directe al Barnassants amb d'altres cantautors (2014)

• Joies italianes i altres meravelles (2015)

• Manual d'amor (2017)

• Cita amb ángels. Tribut a Silvio Rodríguez, amb Sílvia Comes (2019)

• L'estació dels somnis (2020)

Les cançons imprescindibles de Joan Isaac

A Margalida

La seva obra més universal i emocionant. Una peça essencial de la cançó catalana. 

Tenir un amic

Cançó molt estimada pels seus seguidors, plena de sensibilitat i humanitat.

Per això canto cançons

Exemple perfecte del seu estil més compromès

Confessió

Tema profundament introspectiu i emocional.

La bellesa

Cançó molt representativa del seu univers poètic.

Em declaro innocent

Tema central de la seva etapa madura i reflexiva.

Joan Isaac i la cançó mediterrània

Una de les grans singularitats de Joan Isaac és la seva connexió amb la tradició mediterrània de cantautors.

La seva música té punts de contacte amb Georges Brassens, Jacques Brel, Fabrizio De André, Léo Ferré, Lluís Llach i Joan Manuel Serrat.

Com aquests artistes, Joan Isaac entén la cançó com literatura emocional, poesia musicada i observació humanista del món.

Una carrera coherent i fidel a si mateixa

Joan Isaac mai no ha perseguit modes, grans operacions comercials ni espectacularitat mediàtica.

Aquesta fidelitat artística és precisament una de les coses que més valoren els seus seguidors. Al llarg dels anys ha mantingut coherència, qualitat  i una gran honestedat emocional.

El llegat

Tot i no haver tingut sempre una enorme exposició mediàtica, Joan Isaac és considerat una figura fonamental de la cançó catalana contemporània.

La seva influència és visible en molts cantautors posteriors que han apostat per la delicadesa, el text íntim i l’elegància emocional.