Glaucs va néixer a Begur l'any 1994, impulsat principalment per Jofre Bardagí i Lluís Alsina, dos cosins que acabarien sent els principals compositors de la banda. Curiosament, abans es deien Pene's in Fronteras, però quan van començar a escriure cançons pròpies van adoptar el nom Glaucs, inspirat en una de les seves primeres composicions, Els teus ulls glaucs.
El 1995 van autoeditar la maqueta No fingirem, que es va esgotar ràpidament i va despertar l'interès de la discogràfica RCA. Poc després van publicar els seus primers discos:
La seva música combinava influències de Sau, Sopa de Cabra, The Beatles, The Rolling Stones i Aerosmith
Glaucs practicava un pop-rock melòdic molt cuidat, amb una gran importància de les guitarres i de les melodies vocals. Sempre m'ha semblat que ocupaven un espai intermedi entre el rock català clàssic i un pop més britànic i elegant.
Una de les característiques més destacades era la veu de Jofre Bardagí, molt reconeixible i amb una gran sensibilitat interpretativa.
Durant la seva primera etapa van publicar:
Glaucs (1996)
Simbènia (1998)
Vius (1999), enregistrat en directe
Si vols venir (2000)
Si vols venir és, per a molts seguidors, un dels seus treballs més madurs i sòlids.
Malgrat les bones crítiques i una base de seguidors fidel, el grup va anunciar la seva dissolució el 2002. El concert de comiat es va celebrar el 6 de desembre d'aquell any a la sala La Mirona de Salt.
Després d'algunes reunions puntuals, Glaucs va anunciar el seu retorn el 2013 i el 2014 va publicar:
Hem conegut la nit (2014)
Això va permetre que una nova generació descobrís el grup.
Si algú vol començar a escoltar Glaucs, jo recomanaria:
Glaucs no van arribar mai a tenir la dimensió comercial de Sau, Sopa de Cabra o Els Pets, però van deixar alguns dels temes més elegants i melòdics del pop-rock català dels noranta. Per a molts aficionats són una mena de "joia oculta" d'aquella generació.