Embedded Files
Ramon Muntaner: Veus de lluna i celobert, un disc diferent
Ramon Muntaner: Veus de lluna i celobert, un disc diferent
Ja des del títol es percep una voluntat poètica i evocadora. A diferència d'altres treballs de la Nova Cançó més centrats en la denúncia o la crònica social, aquí Ramon Muntaner construeix un univers molt més líric i introspectiu.
L'àlbum està estructurat en dues parts sota el títol general Veus de lluna i celobert, gairebé com si fos una petita suite o obra conceptual.
Les cançons
Les cançons
El disc inclou:
Només observant els títols ja es detecta una clara presència d'imatges poètiques, records, enyorança i reflexió.
Una sonoritat molt rica
Una sonoritat molt rica
Un dels aspectes que fan especial aquest disc és l'acompanyament musical. A més de la veu i la guitarra de Ramon Muntaner, hi participen músics destacats amb instruments poc habituals en la cançó d'autor més clàssica: sintetitzador, saxos, clarinets, flautes, fagot, violí, trombó, tuba i diverses percussions. Entre els col·laboradors hi ha noms com Santi Arisa, Kitflus (Josep Mas) i Lluís Vidal.
Per això, el disc sovint s'allunya de l'esquema tradicional "veu i guitarra" i adquireix una dimensió més elaborada musicalment. Diverses fonts fins i tot l'etiqueten parcialment com a prog rock dins del context de la cançó catalana.
La relació amb la poesia
La relació amb la poesia
La cançó que dona títol al disc té lletra de Joan Ollé i música de Ramon Muntaner. Això encaixa perfectament amb una de les constants de la seva carrera: la voluntat de posar música a textos literaris i poètics.
La meva opinió
La meva opinió
Per a mi, Veus de lluna i celobert és una obra que mereix ser redescoberta. No és probablement el disc més popular de Ramon Muntaner, però sí un dels més refinats i atmosfèrics.
És un treball que reflecteix molt bé la transició que vivia la cançó catalana a finals dels setanta: la cançó d'autor començava a dialogar amb sonoritats més modernes i amb produccions més ambicioses, sense perdre la profunditat literària.
I si hagués de resumir-lo en una frase, diria que és un disc de llum tènue, poesia i memòria, fet per escoltar amb calma i deixar-se portar per les seves imatges.
Page updated
Google Sites
Report abuse