Parlar de Xesco Boix és parlar d'una de les figures més estimades i influents de la cultura popular catalana del segle XX. Cantant, pedagog, animador i divulgador del folk, la seva aportació va anar molt més enllà de les cançons infantils: va revolucionar la manera d'entendre la música per a la mainada i va demostrar que els infants mereixien un repertori de qualitat, intel·ligent i respectuós.
Francesc Boix i Masramon, conegut per tothom com a Xesco Boix, va néixer a Barcelona el 3 de febrer de 1946, en el si d'una família vinculada al món de la cultura; el seu pare era el poeta Josep Maria Boix i Selva. Va estudiar Magisteri i Pedagogia, una formació que marcaria profundament la seva manera d'entendre la música i la relació amb els infants.
Des de ben jove es va sentir atret pel folk nord-americà, especialment per figures com Pete Seeger i Woody Guthrie. D'ells va aprendre que una cançó podia ser alhora una eina educativa, un instrument de transformació social i una manera de crear comunitat.
L'any 1966 va ser un dels fundadors del Grup de Folk, un moviment que va introduir i adaptar a Catalunya moltes cançons de la tradició folk nord-americana. Gràcies a aquest col·lectiu, el públic català va descobrir peces com No serem moguts, Vull ser lliure o Si no em trobes darrere l'autobús, adaptacions que encara avui formen part de l'imaginari popular.
Més que un simple grup musical, el Grup de Folk representava una nova manera de concebre la cançó: participativa, compromesa i propera al poble.
L'any 1971 va fundar el grup Ara Va de Bo, un projecte que canviaria per sempre la música infantil a Catalunya. En una època en què el repertori per als nens era limitat i sovint poc atractiu, Xesco Boix va apostar per recuperar cançons populars catalanes, adaptar melodies d'arreu del món i crear noves composicions pensades específicament per als més petits.
La seva filosofia era clara: els infants no havien de ser espectadors passius, sinó participants actius. Les seves actuacions es convertien en una gran festa col·lectiva on cantar, picar de mans, moure's i imaginar eren part essencial de l'experiència.
Xesco Boix tenia un carisma extraordinari. Guitarra en mà, gorra al cap i un somriure permanent, era capaç de captivar centenars de nens i nenes en qualsevol escola, plaça o teatre. Molts dels qui el van conèixer expliquen que tenia una habilitat gairebé màgica per connectar amb la mainada.
Va enregistrar trenta-cinc discos i cassets i va publicar una desena de llibres, una producció enorme que encara avui continua sent una eina de treball habitual en moltes escoles i entre els animadors infantils.
El seu repertori és immens i moltes de les seves cançons han esdevingut autèntics clàssics de la cultura catalana. Entre les més recordades hi trobem:
La majoria d'aquestes cançons encara formen part del repertori de moltes escoles i esplais, un fet que demostra la vigència del seu llegat.
Una de les grans influències de Xesco Boix va ser Pete Seeger, de qui es va convertir en amic personal. Seeger va arribar a dir que Xesco era la persona més entusiasta que havia conegut mai, una afirmació que resumeix perfectament el caràcter vital i apassionat del músic català.
Aquesta relació va consolidar la seva idea de la música com una eina de convivència, educació i transformació social.
Malgrat la seva aparent alegria, Xesco Boix va patir episodis recurrents de depressió al llarg de la seva vida. El 21 de juliol de 1984 va morir tràgicament a Malgrat de Mar, una notícia que va commocionar tot Catalunya. Tenia només trenta-vuit anys.
La seva desaparició va deixar un buit enorme en el món de la cultura i de l'animació infantil.
Més de quaranta anys després de la seva mort, la figura de Xesco Boix continua plenament vigent. Les seves cançons es canten a escoles i esplais, diversos artistes li han retut homenatge i el seu nom és sinònim de qualitat, compromís i estima pels infants.
És difícil imaginar la música infantil catalana contemporània sense la seva aportació. De fet, molts el consideren, amb tota justícia, el pare de l'animació infantil moderna a Catalunya.
Xesco Boix no només va escriure cançons. Va ensenyar a diverses generacions que cantar és compartir, jugar i aprendre. I aquesta és, probablement, la seva herència més valuosa.