Auxili: el reggae valencià
que va convertir la reivindicació en una festa

Dins l’escena de la música en valencià de les últimes dècades, Auxili s’ha consolidat com una de les bandes més importants del reggae i mestissatge contemporani. Nascuts a Ontinyent, a la Vall d’Albaida, el grup ha aconseguit combinar ritmes jamaicans, rap, ska i música urbana amb un discurs reivindicatiu molt vinculat a la realitat social i cultural del País Valencià.

Amb una trajectòria iniciada a mitjans dels anys 2000, Auxili forma part de la generació de bandes que van recollir l’herència d’Obrint Pas, La Gossa Sorda o Aspencat, però aportant una identitat pròpia basada especialment en el reggae modern, el dub i el ragga.

Els inicis: Ontinyent i l’explosió del reggae valencià

Auxili va néixer l’any 2005 a Ontinyent, encara que la seva consolidació pública arribaria alguns anys més tard. Els fundadors principals van ser Esteve Tortosa i Marc Andrés a les veus, juntament amb Salva Berenguer i Miguel Ramos. Progressivament, la banda va anar ampliant la seva formació fins a convertir-se en un col·lectiu ampli amb secció de vents, teclats, percussions i una forta base rítmica.

Des del principi, Auxili va apostar per un reggae cantat principalment en valencià, amb influències molt clares del reggae jamaicà clàssic però també del rap, el dancehall i el ska europeu. Les seves lletres combinaven crítica social, denúncia política i missatges de germanor i resistència, una característica molt habitual dins l’escena musical valenciana alternativa.

Els mateixos membres del grup han citat com a referents bandes com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Atzukak o Skalariak, fet que ajuda a entendre la seva connexió amb la tradició de música reivindicativa del País Valencià.

Discografia essencial

La trajectòria d’Auxili mostra una evolució progressiva des d’un reggae més clàssic cap a sonoritats cada vegada més modernes i electròniques.

Dolç Atac (2013)

Aquest va ser el primer gran disc del grup i el treball que els va permetre començar a consolidar-se dins l’escena valenciana. El disc ja contenia bona part dels ingredients que definirien el seu estil: reggae contundent, influències de rap i lletres combatives. Cançons com Rude Girl o Abismes van ajudar a donar-los visibilitat.

Instants Cremant (2016)

Amb aquest segon disc, Auxili va fer un pas endavant tant musicalment com en popularitat. El grup va ampliar la seva presència en festivals i sales de concerts, i el disc va ser molt ben rebut dins l’escena del reggae estatal. Musicalment, hi apareixen més elements de dub, ska i electrònica, sense abandonar la seva base reggae.

Cançons com L’ona, Com el foc o A 7 centímetres es van convertir en algunes de les més conegudes del repertori del grup.

Tresors (2018)

Per a molts seguidors, aquest és el disc de maduresa d’Auxili. El grup hi incorpora textures més modernes i produccions més elaborades, acostant-se en alguns moments a l’electrònica i al dancehall contemporani. El disc també destaca per les nombroses col·laboracions amb artistes de l’escena alternativa catalana i valenciana, com Toni “Panxo” de Zoo o Ander de Green Valley.

Temes com Hui la liem, Com Camot o Converses de balcons es van convertir en peces habituals dels seus directes.

Guaret (2022)

Aquest treball representa una evolució cap a una sonoritat més madura i conceptual. El disc manté el reggae com a columna vertebral però incorpora amb més naturalitat influències urbanes i electròniques. Diverses fonts el descriuen com un disc molt arrelat a la terra i a les pròpies arrels culturals del grup.

Aborigen (2025)

El cinquè disc d’estudi del grup marca una nova etapa sonora. Segons el mateix grup, el treball introdueix influències més properes al hip-hop i fins i tot al reggaeton, sense abandonar completament el reggae que els identifica. Aquest gir respon també a la voluntat d’actualitzar el seu llenguatge musical i connectar amb noves generacions.

Les cançons més representatives

Entre les peces més conegudes d’Auxili destaca Hui la liem, probablement una de les seves cançons més populars i representatives del seu vessant festiu i combatiu. També és especialment important L’ona, una de les composicions que millor resumeix la seva fusió entre reggae modern i sensibilitat mediterrània.

Altres temes destacats són Com el foc, amb la col·laboració de Juantxo Skalari, Converses de balcons, Abismes o A 7 centímetres. Moltes d’aquestes cançons han tingut una gran vida als escenaris i han ajudat a consolidar Auxili com una banda especialment potent en directe.

La seva influència avui

Auxili ocupa avui un lloc central dins la música alternativa en català i especialment dins el reggae valencià contemporani. La banda ha ajudat a mantenir viu un espai musical basat en el mestissatge, la reivindicació social i la cultura de festival.

A més, el grup ha contribuït a modernitzar el reggae en català incorporant nous llenguatges sonors sense perdre identitat. Aquesta capacitat d’evolució és una de les claus de la seva continuïtat després de dues dècades de trajectòria.

També han tingut un paper important en la consolidació de circuits musicals valencians i en la normalització de la música en valencià dins festivals i escenes alternatives. Amb centenars de concerts i una forta connexió amb el públic jove, Auxili representa avui una de les expressions més sòlides del reggae mediterrani contemporani.