Embedded Files
Núria
Núria Feliu: la gran dama de la cançó popular catalana
Núria Feliu: la gran dama de la cançó popular catalana
Poques artistes han deixat una empremta tan profunda en la cultura catalana contemporània com Núria Feliu. Cantant, actriu, rapsoda i divulgadora de la cultura popular, Núria Feliu va protagonitzar una de les carreres més llargues i diverses de la música catalana, amb més de cinquanta anys d'activitat artística i una discografia que supera els quaranta àlbums. Va ser una figura fonamental en la normalització del català dins de gèneres molt diversos, des del jazz i el bolero fins al cuplet, la sardana o les adaptacions de cançons internacionals.
Nascuda al barri de Sants de Barcelona el 21 de setembre de 1941, va mantenir sempre una relació estreta amb el seu barri, que es convertiria en una part inseparable de la seva identitat artística i personal. La seva trajectòria és també la història d'una artista que va portar la llengua catalana a espais on fins aleshores gairebé no era present.
Els inicis: de Sants als escenaris
Els inicis: de Sants als escenaris
Núria Feliu es va iniciar en la música des de ben petita als orfeons del seu barri. Paral·lelament va desenvolupar una activitat teatral que la va portar a formar part de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Aquesta experiència escènica seria determinant per a la seva futura carrera, ja que sempre es va definir com una cantactriu, una artista que interpretava les cançons amb la mateixa intensitat amb què una actriu interpreta un personatge.
El seu debut discogràfic va arribar l'any 1965 amb els enregistraments Anirem tots cap al cel i Gent. A diferència de molts artistes de la Nova Cançó, Núria Feliu no era principalment compositora, sinó una extraordinària intèrpret. Va especialitzar-se a adaptar al català cançons procedents de múltiples tradicions musicals.
Una pionera de la Nova Cançó... a la seva manera
Una pionera de la Nova Cançó... a la seva manera
Tot i ser considerada una figura vinculada a la Nova Cançó, Núria Feliu ocupava un espai molt singular dins del moviment. Mentre altres artistes centraven el seu repertori en composicions pròpies, ella apostava per portar al català gèneres que pràcticament no existien en la llengua del país.
Va ser una de les primeres artistes a demostrar que en català es podia cantar jazz, boleros, cuplets, bandes sonores de cinema, estàndards nord-americans i fins i tot country. La seva pròpia definició artística ho resumia perfectament:
"Volia demostrar que en català es pot i s'ha de cantar de tot."
Aquesta visió la va convertir en una figura pionera dins la música catalana contemporània.
El jazz en català i la col·laboració amb Tete Montoliu
El jazz en català i la col·laboració amb Tete Montoliu
Una de les aportacions més importants de Núria Feliu va ser la seva relació amb el pianista de jazz Tete Montoliu.
A mitjan anys seixanta van iniciar una col·laboració que marcaria la història del jazz català. Feliu és considerada la primera gran cantant que va interpretar estàndards de jazz en català de manera sistemàtica. Aquesta aposta era especialment innovadora en una època en què el jazz es percebia gairebé exclusivament com un gènere anglosaxó.
La seva feina conjunta va ajudar a demostrar que el català podia adaptar-se amb naturalitat a qualsevol llenguatge musical.
Una discografia immensa
Una discografia immensa
La carrera de Núria Feliu és extraordinàriament difícil de resumir. Va enregistrar més de 400 cançons i una quarantena llarga de discos al llarg de la seva vida artística.
Entre els seus treballs més representatius destaquen:
El seu debut discogràfic i una de les portes d'entrada a la seva trajectòria.
Un exemple del seu interès per la poesia catalana i per la divulgació dels grans autors del país.
Una mostra de la seva voluntat constant de recuperar patrimoni cultural català.
Una de les obres que millor reflecteixen la seva tasca de preservació de la música popular catalana.
Els Oscars de la Feliu (1987)
Homenatge de Núria Feliu a la música de pel·lícules.
Un exemple sorprenent de la seva capacitat per adaptar gèneres internacionals al català.
Les cançons més representatives
Les cançons més representatives
Seguint la teva regla d'or, aquí convé ser prudent. La discografia de Núria Feliu és tan extensa que resulta difícil establir un cànon absolut de cançons imprescindibles.
Tanmateix, les fonts coincideixen a destacar la popularitat de peces com:
Més que una sola cançó icònica, el llegat de Núria Feliu es troba en la seva obra global.
La veu de la cultura popular
La veu de la cultura popular
Una de les característiques més admirades de Núria Feliu era la seva proximitat amb la gent. Tot i el seu prestigi, mai no va abandonar el contacte amb el públic popular ni amb el barri de Sants. Era habitual veure-la participant en activitats culturals, festes populars i iniciatives cíviques.
L'Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d'Honor de la ciutat l'any 2008, reconeixent la seva contribució a la normalització del català en el món de la cançó.
Els darrers anys i el llegat
Els darrers anys i el llegat
Després de retirar-se dels escenaris el 2005, va continuar vinculada a la cultura catalana a través de llibres, recitals i activitats de divulgació. Va morir a Barcelona el 22 de juliol de 2022, als vuitanta anys. La seva desaparició va provocar una gran onada d'homenatges que la van definir com una de les grans icones de la música catalana del segle XX.
Una figura irrepetible
Una figura irrepetible
Núria Feliu ocupa un lloc únic dins la història de la música catalana. Va ser pionera del jazz en català, divulgadora de la cançó popular, defensora de la sardana, intèrpret de poesia i una de les veus més estimades del país. La seva carrera demostra que la música catalana no és un únic estil, sinó un univers immens capaç d'acollir tots els gèneres.
Per això, més enllà dels seus discos i dels seus èxits, Núria Feliu continua sent recordada com una artista que va dedicar tota una vida a demostrar que el català podia cantar-ho absolutament tot.
Page updated
Google Sites
Report abuse