Dins la cultura popular catalana hi ha personatges difícils d’etiquetar perquè van tocar molts àmbits diferents alhora. Aquest és precisament el cas de Pere Tàpias: cantautor, comunicador, humorista, divulgador gastronòmic i figura televisiva enormement popular durant dècades.
Amb el seu estil proper, irònic i profundament català, Pere Tàpias es va convertir en una veu molt estimada gràcies a la seva capacitat de combinar humor, quotidianitat, música i divulgació cultural.
Tot i que molts el recorden sobretot pels seus programes de cuina i ràdio, la seva trajectòria musical i artística és molt més rica del que sovint es recorda avui.
Pere Tàpias —nom artístic de Joan Collell i Xirau— va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1946. Des de jove mostrà interès per la música, l’humor, la comunicació i la cultura popular catalana.
Durant els anys seixanta i setanta començà a moure’s dins els cercles de la Nova Cançó i de la cançó humorística catalana. Tot i compartir context amb cantautors més polítics o solemnes, Tàpias aviat va definir un estil molt diferent, més irònic, més costumista i profundament vinculat al llenguatge popular. Aquesta combinació el faria destacar ràpidament dins el panorama català.
Pere Tàpias no encaixava exactament dins el model clàssic del cantautor compromès. Mentre altres artistes de la Nova Cançó prioritzaven la denúncia política, la poesia o el simbolisme, ell apostava perml’humor quotidià, els personatges populars, les situacions absurdes i una mirada afectuosa sobre la societat catalana.
En certa manera, representava una línia més propera al cabaret, a la sàtira i a la tradició oral popular.
La seva música combinava folk, cançó melòdica, cuplet i humor musical.
Durant els anys setanta, Pere Tàpias començà a publicar discos que ràpidament el convertiren en una figura popular.
Els seus treballs destacaven per les lletres enginyoses, el llenguatge planer i una gran capacitat narrativa.
A diferència d’altres cantautors, Tàpias connectava molt amb el públic gràcies a la seva proximitat i sentit de l’humor.
Un dels primers discos importants de la seva carrera.
Disc molt representatiu del seu univers popular i urbà.
No treball després d'un llarg periode sense editar.
Un recopilatori dels seus temes més exitosos.
Tot i la seva trajectòria musical, Pere Tàpias es convertí en una figura massivament coneguda gràcies als mitjans de comunicació.
Especialment important va ser la seva etapa a TV3, Catalunya Ràdio i altres emissores catalanes. La seva manera de comunicar era propera, espontània, divertida i molt vinculada a la cultura popular.
Una de les grans passions de Pere Tàpias va ser la gastronomia catalana.
Amb els anys es convertí en un dels divulgadors gastronòmics més estimats del país. Va publicar llibres de cuina, receptaris, articles i programes especialitzats.
La seva aproximació a la cuina era molt coherent amb la seva personalitat: sense pretensions, molt popular i plena d’humor. Defensava especialment la cuina tradicional catalana, els productes de proximitat i el valor cultural del menjar quotidià. Per a moltes persones, Pere Tàpias es convertí gairebé en un símbol de la gastronomia popular catalana.
Més enllà de la música o la televisió, Pere Tàpias representa una manera molt concreta d’entendre la cultura catalana propera, quotidiana, popular i sense elitismes.
La seva obra reivindicava els bars, les tavernes, els mercats, les receptes tradicionals i els personatges anònims del país.
En aquest sentit, Tàpias era gairebé un cronista humorístic de la vida catalana.
Durant les últimes dècades continuà molt actiu fent ràdio, escrivint llibres, participant en programes gastronòmics i mantenint una gran presència mediàtica.
Va morir l’any 2018, deixant una empremta molt estimada dins la cultura popular catalana. Amb el temps, la seva figura ha quedat associada a l’humor intel·ligent, a la cuina catalana i a una manera molt humana i propera de comunicar.
Pere Tàpias va ser molt més que un cantautor humorístic. La seva gran virtut era transformar allò aparentment petit i normal en alguna cosa entranyable i divertida.
Potser no va tenir el prestigi intel·lectual d’altres figures de la Nova Cançó, però posseïa una cosa molt més difícil: la capacitat d’entrar a les cases i convertir-se en part de la memòria popular de diverses generacions.