Embedded Files
Els Òscars de la Feliu (1987): un disc dedicat al cinema
Els Òscars de la Feliu (1987): un disc dedicat al cinema
La idea del disc era molt original: reunir melodies que havien esdevingut famoses gràcies a pel·lícules guardonades o molt populars i oferir-les al públic català en versions adaptades.
Consta de les cançons:
El disc també inclou un extens medley amb clàssics com El Continental, Monna Lisa, Gigi i L'última vegada que vaig veure París.
La Núria Feliu més internacional
La Núria Feliu més internacional
Si molts dels seus discos estan vinculats al jazz, al cuplet, al bolero o a la cançó popular catalana, aquí Feliu mira clarament cap a Hollywood. Però ho fa sense perdre la seva personalitat: no intenta imitar les versions originals, sinó portar-les al seu terreny.
Per què és interessant?
Per què és interessant?
Perquè resumeix molt bé una de les grans virtuts de Núria Feliu: la capacitat d'agafar repertoris molt diversos i acostar-los al públic català. Durant tota la seva carrera va adaptar cançons nord-americanes, franceses, llatinoamericanes i italianes, i aquest disc n'és un excel·lent exemple.
La meva opinió
La meva opinió
No acostuma a aparèixer entre els discos més reivindicats de Núria Feliu, però em sembla una petita joia per als amants del cinema clàssic. Té aquell encant de les produccions dels anys vuitanta i permet escoltar en català melodies que formen part de la memòria sentimental de diverses generacions.
Si n'hagués de destacar una cançó, probablement triaria El riu de la lluna, perquè encaixa perfectament amb la veu elegant i propera de Núria Feliu.
Page updated
Google Sites
Report abuse