Al·lèrgiques al pol·len, una girl band amb veu pròpia
Al·lèrgiques al Pol·len és una girl band formada a Barcelona entre finals de 2019 i principis de 2020. Està integrada per sis músiques:
Marina Rico (veu principal), Joana Subirats (segona veu i guitarra elèctrica), Maria Riba (teclat), Emma Dotres (guitarra elèctrica), Berta Batiste (bateria) i Ona Salabert (baix elèctric)
El grup va néixer poc abans de la pandèmia, fet que va obligar el grup a començar la seva trajectòria en unes circumstàncies força complicades.
Des dels inicis han apostat per un pop-rock independent amb personalitat pròpia, lletres generacionals i una actitud desenfadada.
El primer disc va ser:
Autoeditat i enregistrat en plena pandèmia, va servir per presentar les primeres cançons del grup. Tot i les dificultats d'aquell moment, van començar a captar l'atenció de l'escena emergent catalana.
Poc després van arribar a la final del concurs Desconnecta, juntament amb artistes com Ariox i Remei de Ca la Fresca.
El segon treball va ser:
Publicat amb Segell Microscopi i enregistrat amb la participació de Joan Borràs (Oques Grasses). El títol fa referència a aquells moments de conversa i complicitat després dels àpats compartits.
Aquest disc les va situar definitivament en el radar dels Premis Enderrock, on van ser finalistes com a artista revelació.
Amb aquest disc el grup va abandonar part del pop més innocent dels primers treballs per adoptar un so més directe, descarat i ballable. La mateixa Joana Subirats hi va participar també com a coproductora.
És probablement el disc que les va consolidar com una de les bandes emergents més importants del país.
El seu quart disc és:
Aquest treball ha reforçat encara més el seu perfil dins l'escena catalana. Diverses fonts les descriuen avui com una de les girl bands més vibrants del panorama actual, amb un pop-rock fresc i sense complexos.
Han rebut moltes etiquetes: indie pop, pop-rock alternatiu, folk-pop, power pop i pop emocional
Però la seva principal virtut és la capacitat de combinar energia, ironia, nostàlgia i lletres molt connectades amb les experiències de la seva generació.
Al llarg dels darrers anys han col·laborat amb artistes com Oques Grasses, Ariox, Maria Jaume, Figa Flawas i Joan Manuel Serrat
Especialment destacada és la reinterpretació de Paraules d'amor amb Serrat.
Si hagués de definir-les amb una frase, diria que Al·lèrgiques al Pol·len representen molt bé la nova generació del pop català: joves, sense complexos, amb molta personalitat i amb una mirada femenina que aporta veu pròpia a l'escena actual.
I, sincerament, crec que Cants, crits, baralles és un molt bon punt d'entrada per descobrir-les.