El Pont d’Arcalís neix a mitjans dels anys noranta a l’Alt Urgell, en ple Pirineu català, amb l’objectiu de recuperar i revitalitzar la música tradicional dels Pirineus i d’altres territoris de parla catalana. El grup es forma al voltant de músics i investigadors molt vinculats al moviment de recuperació de música d’arrel impulsat pel Centre Artesà Tradicionàrius i per diverses iniciatives etnomusicològiques dels anys vuitanta i noranta.
El nom del grup prové d’un pont real situat prop del poble d’Arcalís, al municipi de les Valls d’Aguilar, un espai profundament connectat amb la cultura i l’imaginari pirinenc. Aquesta vinculació territorial és clau per entendre la identitat del grup.
Des dels seus inicis, El Pont d’Arcalís aposta per:
recuperació de repertori tradicional pirinenc
ús d’instruments tradicionals
treball de camp sobre cançons i danses populars
i reinterpretació contemporània de la música d’arrel
El grup es converteix ràpidament en una de les referències principals del folk català gràcies a una proposta que combina rigor etnomusicològic i gran qualitat musical.
A diferència d’altres formacions més orientades a la fusió moderna, El Pont d’Arcalís manté sempre una connexió molt directa amb la tradició oral i amb les formes musicals pròpies del Pirineu català.
Balls i cançons de camp i muntanya (TRAM, 1995)
Balls i cançons del Pirineu (TRAM, 1998)
Pirineus (Discmedi, 2001)
De lluna vella. Tonades i cançons dels Pirineus (Discmedi, 2002)
Del pirineu estant (Discmedi, 2002)
Del Piemont als Pirineus (Discmedi-Blau, 2004)
Aigua, més aigua! (Discmedi, 2005)
El Pont d'Arcalís i Les Violines (Discmedi, 2007)
Foc al tribunal (DiscMedi-Blau, 2011)
La Seca, la Meca i les Valls d'Andorra (Discmedi, 2014)
L’estil d’El Pont d’Arcalís es basa principalment en la recuperació i reinterpretació de la música tradicional pirinenca i catalana.
Musicalment, el grup treballa especialment melodies tradicionals de muntanya, danses populars, cançons de treball i de festa, repertori oral català i música instrumental tradicional
Entre els instruments més habituals del grup hi trobem acordió diatònic, gralla, violí, flabiol, sac de gemecs, guitarra acústica i diverses percussions tradicionals
Una de les seves grans característiques és el respecte absolut pel repertori original sense renunciar a una interpretació contemporània i viva.
Els concerts del grup acostumen a tenir també una forta dimensió pedagògica i comunitària, apropant la música tradicional a públics moderns sense convertir-la en una peça de museu.
La principal aportació d’El Pont d’Arcalís és haver estat una de les formacions més importants en la recuperació i dignificació de la música tradicional pirinenca dins l’escena catalana contemporània.
Han contribuït a:
Recuperar repertori oral i instrumental del Pirineu català
Preservar danses i melodies tradicionals
Reivindicar els instruments populars catalans
Apropar la música d’arrel a noves generacions
Consolidar el folk català com a espai cultural viu i contemporani
El grup també ha tingut una gran importància dins del moviment folk impulsat pel Tradicionàrius, convertint-se en referència per a moltes formacions posteriors de música tradicional catalana.
En conjunt, El Pont d’Arcalís representa una de les experiències més rigoroses i valuoses de preservació musical dels Països Catalans, especialment per la seva capacitat de mantenir viva la memòria sonora del Pirineu català.