El grup es va formar a Barcelona l'any 1996 amb la voluntat de recuperar l'esperit de la música disco dels anys setanta. El nom prové de Tony Manero, el personatge interpretat per John Travolta a Saturday Night Fever (Febre del dissabte nit).
Inicialment van començar interpretant clàssics de la música negra dels anys setanta, fent actuacions regulars a la Sala Bikini de Barcelona. D'aquella etapa en va sorgir el seu primer disc, Bikini 17 y 18 Marzo 99 (1999), enregistrat en directe.
El gran salt va arribar amb el seu primer disc d'estudi, Looking for la fiesta (2001). Una de les cançons, Super Sexy Girl, va aparèixer en un anunci de televisió i va donar una visibilitat enorme al grup.
Per a molta gent, aquesta cançó continua sent el gran himne de la banda.
Una cosa que m'agrada especialment de la seva trajectòria és que no es van quedar ancorats en la nostàlgia disco. Al llarg dels anys van anar incorporant funk clàssic, soul, house, drum'n'bass, mambo-funk i latin-funk.
Discos com Sweet movimiento (2002) o Click! (2004) mostren aquesta voluntat d'explorar nous territoris sonors.
L'any 2009 van presentar Pandilleros, un projecte multidisciplinari amb música, vídeo i art gràfic que funcionava com la banda sonora d'una pel·lícula imaginària creada per ells mateixos.
Això demostra que darrere de l'etiqueta de "grup de festa" hi havia una proposta artística molt més elaborada.
Entre els músics més coneguts hi trobem:
Especialment rellevant és Lalo López, guitarrista, productor i una de les ànimes creatives del projecte.
Després de 26 anys d'activitat, Fundación Tony Manero es va acomiadar dels escenaris el 28 d'octubre de 2022 a la Sala Apolo de Barcelona, dins de la gira anomenada El Último Baile.
Si hagués d'explicar la importància de Fundación Tony Manero en una sola frase, diria que van ser els grans ambaixadors del funk i la música disco fets des de Catalunya, capaços de convertir un gènere molt minoritari aquí en una proposta popular, elegant i enormement divertida. Això és una valoració meva; el fet objectiu és que van mantenir una trajectòria de 26 anys amb una extensa discografia centrada en el disco-funk.
Per començar a descobrir-los, jo aniria directament a:
l'àlbum Looking for la fiesta
i el directe Que no pare el beat!