Embedded Files
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries:
la veu musical de les Terres de l’Ebre
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries:
la veu musical de les Terres de l’Ebre
Els inicis del grup
Els inicis del grup
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries neix a Tortosa l’any 1992 amb la voluntat de recuperar, reinterpretar i dignificar la música popular de les Terres de l’Ebre. El projecte està liderat principalment per Arturo Gaya, Jesús “Jess” Benejam i Josep Lanau, que construeixen una proposta artística profundament arrelada a la cultura ebrenca.
El grup apareix en un context on la música tradicional de l’Ebre tenia poca presència dins els grans circuits culturals catalans. A través de l’humor, la teatralitat i una gran tasca de recuperació patrimonial, aconsegueixen convertir la cultura popular ebrenca en protagonista d’una proposta musical contemporània i accessible.
El nom del grup ja reflecteix clarament aquest univers popular i costumista. Ferreries fa referència a un barri històric de Tortosa, mentre que els personatges del Quico, el Noi i el Mut funcionen gairebé com figures teatrals inspirades en l’imaginari tradicional de les Terres de l’Ebre.
Des dels seus inicis, el grup combina recuperació de cançons tradicionals, música de jota, humor escènic, crítica social i reivindicació territorial
Aquesta barreja els converteix ràpidament en una de les formacions més singulars del folk català contemporani.
Els discos més importants de la seva carrera
Els discos més importants de la seva carrera
Treball molt representatiu de la seva vinculació amb la cultura popular i les tradicions festives. Recupera elements del patrimoni nadalenc ebrenc amb el seu estil característic.
Disc especialment popular dins la seva trajectòria, on el grup reforça el seu vessant més festiu i teatral sense abandonar el treball de recuperació tradicional.
Treball amb fort component reivindicatiu i identitari, molt vinculat a les mobilitzacions socials de les Terres de l’Ebre d’aquells anys, especialment al voltant de la defensa del riu Ebre.
Disc de maduresa artística que demostra la plena vigència del grup després de més de vint-i-cinc anys de trajectòria.
Un dels seus treballs més ambiciosos conceptualment. El grup hi aprofundeix en les arrels històriques, culturals i musicals del territori ebrenc i del món ilercavó.
Les cançons imprescindibles
Les cançons imprescindibles
Lo Carrilet de la Cava – Una de les peces més emblemàtiques del seu repertori popular.
De la Terra de l'Ebre D.O. – Convertida gairebé en himne identitari de les Terres de l’Ebre.
No tinc diners – Exemple clar del seu humor.
Lo Faro de Buda – Tema molt vinculat a la terra.
Vinguen quan vulguen – Cançó representativa del seu esperit festiu i popular.
Lo vi de Batea – Mostra perfecta del seu univers musical i costumista.
El seu estil
El seu estil
L’estil de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries es basa principalment en la música tradicional de les Terres de l’Ebre, especialment la jota i altres formes populars del sud de Catalunya.
El grup combina música d’arrel ebrenca,jota tradicional, teatre popular, humor satíric, cançó reivindicativa i música festiva mediterrània
Una de les seves grans característiques és la teatralitat escènica. Els concerts funcionen sovint com espectacles híbrids entre música, humor i representació popular.
Musicalment, utilitzen instruments tradicionals i arranjaments molt vinculats a la música popular mediterrània, però sempre amb una mirada contemporània i molt comunicativa.
També destaca la importància del dialecte i del parlar ebrenc dins les seves cançons, convertint la llengua pròpia del territori en element central de la seva identitat artística.
La seva principal aportació al gènere
La seva principal aportació al gènere
La principal aportació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és haver convertit la música popular ebrenca en un element central dins la cultura catalana contemporània.
Han contribuït a:
Recuperar i preservar repertori tradicional de les Terres de l’Ebre
Popularitzar la jota catalana contemporània
Reivindicar culturalment el territori ebrenc
Apropar la música d’arrel a públics molt diversos
Integrar humor, crítica i patrimoni popular dins el folk català
El grup també ha tingut un paper molt important en moviments socials i culturals vinculats a la defensa del territori i del riu Ebre, convertint-se en una veu cultural de referència del sud de Catalunya.
En conjunt, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries representa una de les experiències més genuïnes i influents de la música popular catalana contemporània, especialment per la seva capacitat de transformar tradició local en patrimoni cultural compartit.
Page updated
Google Sites
Report abuse